grafit

grafit m HIST Inscripció o dibuix fet de manera espontània, no oficial ni institucional i, fins i tot, delictiva sobre un suport inicialment no destinat a servir de matèria escriptòrica, com pot ser una paret, un moble, una porta, una roca, etc. La manera com estan fets els grafits és diversa: incisos, puntejats, pintats, etc. L’estudi dels grafits ja té una tradició consolidada, fa anys que s’inicià l’estudi científic dels deixats als murs de Pompeia i sobre ceràmiques d’època antiga. El seu interès rau en les seues mateixes característiques definitòries: l’espontaneïtat i la no oficialitat. Tant si es tracta de grafits textuals com si són dibuixos, el fet que hagin estat concebuts i fets sense condicionants provinents del poder o fins i tot al marge d’ell els carrega d’interès. Aquest interès depèn molt de l’època en què fou fet el grafit i de la seua temàtica, la seua factura, etc. Un dels problemes principals per al seu estudi és la fixació de la seua cronologia, sovent difícil d’establir amb precisió. A les Pitiüses la recollida o documentació dels grafits, més que no el seu estudi, sense haver estat molt cultivat, acumula ja una quantitat notable d’informació. Se n’han publicat d’apareguts sobre àmfores ( bizantina època) i vasos en general d’època púnica, romana i bizantina (J. Fernández, J. Ramon), es poden considerar grafits els signes de la cova des Vi, d’època púnica (B. Costa) i els textos pintats de la Cueva Negra, Fortuna, Múrcia, que esmenten un sacerdot eivissenc d’entre el segle I o II dC. De data més recent són els grafits fets sobre l’argamassa fresca del rejuntat d’algunes parts de la murada renaixentista d’Eivissa (E. J. Posadas), en què són visibles embarcacions, signes fàl·lics, noms i altres motius tots datats amb anterioritat a 1575 perquè apareixen només a la part dissenyada per Calvi i perquè la part de Fratin s’adossa als llocs on apareix aquest rejuntat. Aquests grafits del segle XVI foren fets probablement pels treballadors de les murades o, més aviat, per gent o al·lots que presenciaven les obres i estan encara per estudiar els primers anys del segle XXI. També a les murades hi ha un extens grafit en hebreu de cronologia incerta. Durant les excavacions de les criptes de la catedral es recolliren, estudiaren i publicaren de manera preliminar (V. M. Algarra) els grafits fets amb carbonet sobre les parets que donen a conèixer els noms dels finats i les dates en què es feren els sepelis, que són dels segles XVIII i XIX. També de la catedral, del seu campanar, es calcaren (A. Ferrer, J. Escandell, E. González) els grafits que hi feren els asilats, els allà empresonats i altres visitants de la torre entre els segles XVI i XX. És per tant la catedral l’edifici de què més i millors estudis de grafits s’han fet. Les excavacions de la sala de la Universitat d’Eivissa, actual Museu Arqueològic, posaren al descobert el grafit d’un vaixell fet, com ho són la majoria, amb la tècnica de la incisió, probablement el segle XV o el XVI i a les casamates de Santa Tecla que ocupa el mateix museu se’n poden veure de fets pintats amb almànguena i situables els segles XVI i XVII. El motiu del vaixell es repeteix a diversos indrets: se’n trobà un durant les obres realitzades a can Ros, Museu d’Etnografia d’Eivissa, un altre a la cisterna de l’església de Santa Agnès, probablement del segle XIX, com un incís a una façana exterior de les païsses de Cala d’Hort, una barca pintada amb almànguena a la torre de can Rieró, vaixells incisos a les façanes de can Balcó i des Castell, Formentera, ambdós probablement del segle XIX, i a moltes altres construccions. A banda dels vaixells, hi ha altres motius molt freqüents, com les creus (com a la torre VI del Castell), les dates (com a la torre de sa Sal Rossa i a la de can Racó) les ratlles de compte (a la murada renaixentista) i també hi ha motius únics, com el d’un home muntat a cavall i fumant una pipa pintat amb almànguena a una paret de can Lluquinó probablement el segle XVIII. Al Castell d’Eivissa, com s’ha dit, es documentaren (J. Ramon) uns grafits de cronologia diversa, tant incisos com pintats amb almànguena. A la vista de totes aquestes troballes, l’existència de grafits a les parets d’edificis d’una certa antiguitat és freqüent, tot i que només són detectables quan les obres són seguides per professionals, ja que sovent es troben davall de diverses capes de calç. És important la seua recollida per la informació que aporten sobre la manera d’escriure i de dibuixar i sobretot per la temàtica triada pels seus autors que deixa entreveure posicionaments mentals difícils de copsar mitjançant altres fonts. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments