gavina

gavina ZOOL [Família dels làrids, ordre dels caradriformes] Nom que popularment agrupa diverses espècies d’ocells marins de grandària mitjana i color blanquinós, la majoria del gènere larus. Es tracta d’ocells inicialment pescadors, si bé algunes espècies han desenvolupat canvis en el comportament i aprofiten ara les deixalles humanes com a font d’alimentació, especialment a l’època de cria. De fet, algunes s’han allunyat de la mar, i han colonitzat zones humides d’interior del continent, properes a les grans ciutats. La seua reproducció té lloc a colònies més o menys denses on els adults les defensen de manera comunal. La més coneguda és lagavina comuna ogavina cama groga (Larus cachinnans), la més abundant de les gavines pitiüses, la població de les quals s’ha incrementat molt gràcies al costum de visitar femers i zones urbanitzades per cercar aliment. També obté aliment dels peixos que descarten les embarcacions pesqueres. De grans dimensions i aspecte robust, arriba a fer 60 cm de mida. El seu plomatge és predominantment blanc, amb el dors de les ales de color gris i les puntes negres. Les potes i el bec són de color groc ataronjat, amb una taca vermella al bec. Les colònies se situen a illots i penya-segats, i fan els nius a terra o en una lleixa. A les Pitiüses les gavines han estat objecte de programes de control per tal de reduir la població per motius ambientals. De fet el seu creixement estava afectant la supervivència de lagavina de bec roig (nom dialectal eivissenc), també coneguda comgavina corsa (Larus audouinii). Aquesta espècie endèmica de la Mediterrània va estar a punt d’extingir-se a la segona meitat del segle XX per la pressió de la gavina cama groga, més forta i agressiva, que estava reduint l’hàbitat disponible per a la nidificació. La dependència quasi exclusiva de la seua capacitat de pescar i la menor grandària (50 cm) també han jugat a favor de l’altra espècie. Afortunadament, les mesures de conservació i l’aprofitament de restes de pesqueria n’han allunyat l’extinció. La població nidificant a Balears era de quasi 1.400 parelles el 1999, de les quals 769 varen ser comptabilitzades als illots pitiüsos. La característica més important és l’aspecte més estilitzat que el de la gavina comuna, així com el color vermell i verd fosc del bec i de les potes, respectivament. Quan finalitza l’època de reproducció, bona part de la població abandona la Mediterrània a través de l’estret de Gibraltar i vola fins a l’Atlàntic africà, encara que una part roman a la Mediterrània, especialment al llevant peninsular, per la qual cosa es poden observar exemplars hivernant a platges i ports pitiüsos. No hi ha més gavines que nidifiquin a les Pitiüses, però poden observar-se altres espècies. La més abundant és el catràs (nom dialectal eivissenc) ogavina d’hivern (Larus ridibundus). És fàcil de veure a ports, badies i a les salines, a vegades en grups nombrosos. Molt similar a l’anterior en morfologia i coloració és lagavina de cap negre (Larus melanocephalus), encara que és molt escassa. Es diferencia clarament pel capirot negre que presenta a l’hivern i la manca de taques negres a la punta de les ales. Hi ha altres espècies de gavines que poden observar-se a les Pitiüses, sobretot a l’hivern, si bé són molt menys habituals. Entre aquestes hi ha elgavinó (Larus minutus), que té una grandària molt petita (28 cm), i també presenta el cap negre a l’estiu. A l’hivern la taca negra es redueix a un petit capell i una taca circular a la galta similar a la del catràs. També és un hivernant rar elgavià fosc (Larus fuscus), de grandària i morfologia similar a la gavina comuna de la qual es diferencia pel color gris fosc que presenta a la part superior de les ales. També és possible observar-ne exemplars en migració. A l’hivern també és present lagavina de tres dits (Rissa tridactyla), que té estatus d’hivernant rar a Eivissa i escàs a Formentera; té un aspecte similar a la gavina d’hivern, però amb el bec i el cap més allargats i sense color negre al plomatge. Lagavina cendrosa (Larus canus), que es considera accidental, és més difícil d’observar. [JCP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments