gallineta d’aigua

gallineta d’aigua f ZOOL
1. [Gallinula chloropus, família dels ràl·lids] Au aquàtica associada sempre a zones d’aigua dolça. A les Pitiüses es considera sedentària escassa, augmentant les poblacions a la migració i a l’hivern. Cria al Parc Natural de ses Salines, tant a Eivissa com a Formentera, aprofitant les basses marginals envoltades de solceres per construir un niu ben elaborat amagat entre la densa vegetació; a partir dels mesos d’abril i maig ja es comencen a veure joves nedant al costat dels pares. Difícilment se la pot veure volar ja que prefereix amagar-se entre les solseres quan detecta la presència de gent. Es destria fàcilment per ser una au de talla mitjana que neda pausadament, si se la pot observar amb tranquil·litat, de bec i front vermells amb punta del bec groga, color gris fosc al dors i part inferior de la cua de color blanc, amb franja central negra; quan neda s’observa una franja lateral de color blanc, fins i tot en els joves, que són d’un color més uniforme i apagat que els adults. S’alimenta de petits invertebrats dins les basses on es troba i no realitza pràcticament desplaçaments d’un lloc a un altre. També se la coneix amb el nom de polla d’aigua. [SCJ]
2. [Actitis hypoleucos, família dels escolopàcids] Ocell limícola de fins a 20 cm de llargària entre el bec i la cua; té el bec i les cames curtes, amb les ales llargues que li donen un aspecte molt estilitzat en repòs. Es pot trobar de manera regular a les Pitiüses, especialment durant els mesos d’hivern, si bé en menor nombre pot observar-se gairebé tot l’any, encara que no és nidificant. El seu plomatge és de color blanc a la part ventral i d’un color marronenc a la part dorsal. En vol és molt visible una franja alar de color blanc molt contrastada. És fàcil de reconèixer perquè a terra mou constantment la part posterior del cos amb un moviment oscil·latori de dalt a baix, semblant a un balancí. El vol, a baixa alçada i amb curtes planejades, és també molt característic. És fàcil d’observar a les zones humides, i a l’hivern, quan la població és major, també a platges i cales buscant aliment a les vores. A Formentera, a l’igual de la resta de les illes i a Catalunya, rep el nom de xivitona. [JCP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments