fibla

fibla f

1. AGR Nom donat a cada un dels canals subterranis permeables que travessaven les feixes unint, cada quatre o cinc metres de distància i a uns vint o trenta centímetres de fons, les dues sèquies que limitaven cada parcel·la d’hort de ses Feixes .

La construcció de fibles era molt laboriosa; quan hom preparava el camp de cultiu, el dividia en seccions quadrangulars i s’excavaven franges d’un metre d’amplària i a una profunditat bastant inferior al nivell de la mar, a uns 40 o 50 cm de fondària; sobre el fons s’estenia una capa de branques de pi i sobre ella una altra de pedra morta, lleugera i porosa, en blocs de la mida aproximada d’un maó gruixut; per la seua forma irregular, deixaven amplis intersticis pels quals l’aigua fluïa fàcilment; aquestes pedres es cobrien amb una planta aquàtica (tal vegada la Ruppia maritima) recollida a la badia, on creixia en llargues bandes; finalment, s’omplia amb una capa de terra d’uns 20 cm d’altura per a nivellar-la amb els camps propers. Les branques de pi i el pes de les pedres impedia que aquestes s’enfonsassin massa, mentre que les plantes aquàtiques evitaven que el sòl s’escolàs per entre les pedres.

El sistema de funcionament era el següent: l’aigua procedent de brolls i pous situats a les parts altes de les feixes, a una distància de la mar d’aproximadament d’un quilòmetre, a més de la que hi arribava ja canalitzada, era recollida a les sèquies, el nivell de l’aigua de les quals era regulat mitjançant comportes a fi que es mantengués sempre superior al nivell de la mar; amb això, l’aigua dolça anava ascendint i cobria permanentment els extrems de les fibles, connectats amb els canals a cel obert; a través de les fibles l’aigua circulava i es difonia per tota l’àrea de les feixes, deixant el subsòl sempre humit en una profunditat de mig metre. Aquest sistema hidràulic mantenia constant el nivell freàtic del camp, i la terra suficientment humida per al cultiu ràpid d’hortalisses, ja que permetia un reg continu per capil·laritat, de baix a dalt.

Una feixa típica observada per George Foster , amb l’eix major mirant cap a la mar, midava 42 passos per 102, aproximadament uns 33 x 80 m (cada pas equival a 0,8 m), les dues sèquies que la limitaven eren connectades mitjançant vuit fibles transversals, una cada 42 passos, uns 33 m, que era la divisió més adequada, segons el propietari; disposava, a més, d’una fibla longitudinal que tallava perpendicularment totes les anteriors. Una altra feixa observada, una de les majors, feia 200 passos de llargària per 30 d’amplària, estava proveïda de setze fibles transversals, però en temps de sequera algunes parts de la feixa no rebien suficient humitat i el propietari pensava que una de longitudinal o altres transversals addicionals millorarien el reguiu.

Poques feixes tenien el nombre ideal de fibles perquè costava de reconstruir-les i s’obstrueixen després d’un cert nombre d’anys (de 30 a 100); a més, es perdia per al cultiu una faixa d’almenys tres metres d’amplària, és a dir, el canal i la terra sobre la qual es tirava la terra excavada; la seua construcció era difícil a l’hivern perquè l’aigua freda feia perillós el treball i, en l’època de creixement de les plantes, els propietaris eren totalment dedicats als cultius; només quedava una breu temporada aprofitable, la primavera, quan l’aigua ja no era tan freda i encara no havia començat la màxima activitat agrícola, període que no era mai suficient per satisfer les necessitats dels camps. [RVC]

2. DIAL Pedra amb un forat, que es posa a una regadora o sèquia, i es tapa o s’obre aquell forat per dirigir l’aigua cap a un endret o altre. [DCVB]

Descàrregues

Col·laboradors