feixa

feixa f AGR/HIST Tros de terra de forma allargada.

A Eivissa aquest terme podia designar parcel·les de terra de secà, limitades per marges o parets, però sobretot s’aplicava a les porcions de terra conreable resultants del drenatge dels terrenys pantanosos que envoltaven el port d’Eivissa i la badia de Talamanca.

Es manté una opinió difusa que atribueix la formació de totes aqueixes feixes del prat als antics pobladors musulmans; però la realitat és que les més velles de les feixes actuals, ara ja completament degradades, daten de la darreria del s XVII. Fins aquell moment les zones contengudes a la riba occidental del port i a la platja de Talamanca constituïen franges pantanoses, que rebien el nom de prat segurament perquè quan no estaven massa embassades servien de pastura per al bestiar. L’aiguamoll pertanyia als mateixos amos de les finques conreades del voltant.

L’any 1685 els propietaris de les finques que s’estenien des del puig d’en Valls fins a l’actual carrer de Carles V projectaren de comú acord el sanejament de tota l’extensió de prat que els pertanyia. Aconseguiren un préstec de la Universitat per dur a terme l’obra, així aquella maresma pogué ser transformada en feixes conreables, envoltades de sèquies per on s’escorria l’aigua.

Quant al prat de les Monges o de Talamanca, es troben referències documentals que al principi del s XVII era lloc de pastura i al final del XVIII hi havia feixes. El seu drenatge degué realitzar-se durant aquesta última centúria i segurament en vista dels bons resultats obtenguts en el prat de Vila.

Les feixes, que s’han conreat quasi fins al s XXI, no eren certament les primeres d’aquest tipus que hi hagué a Eivissa. Documents dels s XIV i XV (capbreus d’arquebisbes i del capítol de Tarragona) ja fan menció de feixes en el prat delimitades per sèquies. Algunes probablement eren un llegat de l’època musulmana i sembla que totes elles, sotmeses a un progressiu procés de dessecació i de concentració parcel·lària, acabaren convertint-se en els horts que en el s XVII envoltaven l’aiguamoll i que han confinat fins ara amb les noves feixes. Aqueixa és la conclusió a la qual arriben Miquel Barceló i el seu equip en el treball El curs de les aigües. Treballs sobre els pagesos de Yabisa (290-633H/902-1235dC). [JPR]

Descàrregues

Col·laboradors