estacada

estacada f ARQUIT Sistema constructiu utilitzat en la construcció de la major part de les edificacions dels primers barris i eixamples de la ciutat d’Eivissa. Fou utilitzat fins als anys vuitanta del s XX. L’últim edifici construït amb aquesta tècnica és l’emplaçat a la cantonada dels carrers de Pere de Portugal amb Vicente Cuervo.

Aquest sistema consistia en un conjunt d’estaques de pi ver, algunes vegades de savina, amb un extrem en punta, que es clavaven dins els terrenys fangosos, per així consolidar-lo i poder-hi assentar els fonaments de les noves construccions, que consistien en una rasa reblerta de pedres i mescla, d’on naixien els murs.

Pels pilars, s’estacava tot un grup d’estaques, per suportar un fonament piramidal de base quadrada i esglaonat, d’on arrancava el pilar. Les estaques es clavaven en el terreny a cops de maça i, en alguns casos, amb l’ajuda de màquines rudimentàries fabricades pels mateixos constructors, a manera d’un martinet.

Històricament, el mur defensiu construït el s XVIII que tancava el raval de la Marina i sa Penya agafà el nom popular de s’Estacada, donat el seu sistema constructiu de fonamentació. [JPB/MDJ/TMT]

Descàrregues

Col·laboradors