espardenya de mar

espardenya de mar ZOOL [Stichopus regalis, família dels esticopòdids, ordre dels aspidoquiròtides i classe dels holoturoïdeus]. És una espècie de botifarra que viu al Mediterrani i a l’Atlàntic i que es caracteritza per tenir el cos aplanat dorsoventralment, més pla que les altres botifarres, que són més cilíndriques. Pot arribar als 30 o 35 cm de llarg i 7 cm d’ample, si bé generalment és més petita. La pell és molt dura i inclou unes petites plaques calcàries, els esclèrits. El color és entre marró i groc fosc amb taques blanques per la cara dorsal i terrós, més clar per la part ventral, on es troben tres fileres de peus ambulacrals acabats amb ampolles. La part dorsal presenta protuberàncies com berrugues, mentre que els costats són flanquejats per papil·les grosses i blanquinoses. La boca es troba en posició ventral i no prop de la part frontal del cos com a les altres botifarres; està envoltada d’una roseta de divuit a vint tentacles petits en forma de pala per fer passar el material fangós del fons cap a l’interior de la boca. Allí reté les partícules orgàniques de les quals es nodreix i la resta de fang és expulsat per l’anus, donant lloc a unes característiques cadenes d’excrements formats per arena, fang i altres parts no digerides. En cas de perill, expulsen per l’anus les vísceres, les quals es regeneren en dues o tres setmanes. En les espardenyes que es troben a més de 10 m de profunditat, és freqüent observar com els entren i surten a través de l’anus uns petits peixos de l’espècie Carapus acus que viuen a l’interior dels pulmons aquàtics de l’espardenya. Aquestos peixos són paràsits, ja que els joves necessiten menjar les gònades de la botifarra per arribar a la maduresa sexual, i també poden parasitar altres espècies d’holotúries. A la mar balear és freqüent en fons fangosos, arenosos i de grava fina, entre els 5 i els 400 m de fondària. Fins fa poc era emprada com a esca, com les altres botifarres. Des de fa un temps ha esdevengut una espècie d’interès gastronòmic, primer a Catalunya i ja fa alguns anys que s’inclou a la carta d’algun dels restaurants pitiüsos. Se serveix oberta, amb la pell extreta, ja que només es mengen la musculatura i les gònades. Una vegada cuinada, té uns pocs centímetres de llarg, és de color blanquinós i té una textura cruixent. Es preparen condimentades, fregides o bé amb faves, pèsols i, fins i tot, amb carn o peix. Assoleixen un preu molt alt als mercats. Es capturen amb arts d’arrossegament. [SRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments