escrivà de la sal

escrivà de la sal m HIST Oficial de la Universitat d’Eivissa ↑. Administrava les participacions dels illencs en la producció de sal —cedida pels consenyors feudals (consenyor ↑) mitjançant les donacions de la sal dels anys 1261 i 1267— i gestionava les vendes d’aquest producte, que era la principal exportació de l’illa.

Funcions

1 Administrador de les participacions dels illencs en la producció de sal
Tal com recullen les ordinacions ↑ de la Universitat d’Eivissa, compilades el 1663, totes les persones amb riquesa suficient per contribuir a la talla (tribut directe recaptat per la Universitat segons la valoració dels béns o estim de cada particular) tenien dret a la seua participació o sort en el repartiment anual de la sal. L’extracció del producte anava a càrrec d’aquestos particulars, anomenats amos i senyors de la sal. L’escrivà dirigia el sorteig anual que determinava el repartiment dels estanys i administrava els comptes de tots els partícips, que es registraven en el Llibre de l’escrivà de la sal. En aquestos comptes s’incloïen els noms dels traients (traient ↑) contractats per a l’extracció o collita de la sal, les bestretes o els avançaments pagats per la Universitat com a ajuda als treballs d’extracció (i que després es descomptaven del total a pagar), les partides de sal venudes per cada propietari i també els tributs, donatius i altres pagaments abonats per cada un d’ells.

2 Gestor de les vendes de sal
L’escrivà consignava les operacions al Llibre dels carregaments (o Taula de la sal). Aquest llibre era de gran importància ja que les vendes de sal eren el mitjà amb què la Universitat pagava les importacions dels diferents subministraments per a la població (cereals, oli, bestiar, peix salat, teixits, ferro, armes, etc.). Es pot parlar d’un sistema de cobrament mixt (en espècie i en efectiu) en aquestes exportacions de sal: en general, la part pagada en espècie es destinava a l’abastament de l’illa, i la part pagada en efectiu es reservava per al pagament dels propietaris de la sal (els amos i senyors de la sal que ja s’han esmentat). De la part pagada en efectiu es deduïen diferents despeses i tributs que en conjunt podien arribar a representar prop del 40 % del preu de venda, com ha mostrat Jean-Claude Hocquet ↑ amb l’estudi de la taula de l’any 1633, Venise et la mer (2006). D’aquesta manera, el fet de gestionar els diners de les vendes de sal i els pagaments als productors convertien l’escrivà de la sal en el principal (però no l’únic) recaptador dels tributs imposats sobre la sal.

Orígens i història

D’acord amb Bartomeu Escandell Bonet ↑, l’origen d’aquest ofici es troba en l’existència de tres escrivans, un per cada consenyor, que tramitaven les vendes de sal. A final del s. XIII, el rei ja havia cedit als prohoms de la terra (prohom ↑) l’escrivà que li corresponia com a consenyor, i aquest escrivà cedit pel rei seria l’antecessor de l’escrivà de la sal. Més endavant, per carta donada a Mallorca el 18 de març de 1300, el rei Jaume II de Mallorca va accedir a les demandes dels prohoms i els concedí el dret de nomenar un escrivà únic per cobrar directament dels compradors el preu de la venda de la sal, sense passar per les mans dels escrivans dels consenyors.

Amb la implantació del regiment de sac i sort ↑, l’any 1454, es va establir l’alternança entre la mà major i la mà mitjana ( ↑) per ocupar el càrrec, però el 1461 el rei Joan II d’Aragó ↑, per raó de la importància del càrrec, el va assignar exclusivament a la mà major (estament que agrupava l’aristocràcia local). Al s. XVII la corona va crear l’ofici de conservador de la sal ↑ (documentat l’any 1628), per fiscalitzar la gestió dels jurats i de l’escrivà de la sal. L’any 1654 el rei Felip IV, a suggeriment del governador, va agregar l’ofici d’escrivà de la sal a l’escrivà de la Universitat. Aquestes innovacions introduïdes al s. XVII varen motivar protestes que no varen ser ateses per la Corona.

La desaparició de l’ofici d’escrivà de la sal s’esdevengué durant la Guerra de Successió, quan la Universitat fou desposseïda dels seus drets sobre les salines, primer amb l’arrendament a Giovanni Battista Visconti Beretta ↑ per part de l’arxiduc Carles d’Àustria, i després amb l’expropiació de les salines efectuada per Felip V de Borbó a la fi de la guerra. [ATT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments