equinoderms

equinoderms m pl ZOOL Fílum o embrancament d’animals invertebrats exclusivament marins i bentònics, que inclou formes tan diferenciades a simple vista com les clavellines de mar, les estrelles de mar, els bogamarins i les holotúries o botifarres, però que internament presenten una organització semblant del cos. En estat adult presenten simetria radial pentàmera, per això el cos es pot dividir en cinc parts disposades entorn d’un eix central. Aquesta simetria radial és secundària, ja que les formes larvàries presenten simetria bilateral. Tots ells tenen un esquelet intern calcari format per plaques aïllades, articulades o soldades entre elles. Damunt d’aquestes plaques a vegades s’hi articulen punxes o espines. L’organització del cos és primitiva en molts d’aspectes: no tenen cap ni cervell i els òrgans sensorials són poc desenvolupats. El sistema nerviós és primitiu. No hi ha òrgans excretors especials i la respiració té lloc a través de punts concrets de la pell; només en alguns casos hi ha brànquies filiformes. Per contra, a més de l’esquelet molt desenvolupat, presenten un aparell únic en el regne animal: el sistema aqüífer o ambulacral, conjunt de tubs que comuniquen el medi marí extern amb uns conductes interns cecs. La funció d’aquest sistema és inflar amb aigua els peus ambulacrals i així permetre el moviment de l’animal. Alhora actua com a sistema circulatori, respiratori i excretor. El cos és caracteritzat per deu zones que parteixen de la boca. En cinc d’elles —radis o ambulacres— hi ha un canal del sistema ambulacral que porta dues o quatre fileres de pedicels o peus ambulacrals, que poden tenir o no ventoses als extrems, segons les espècies. Entre aquestes cinc zones se situen les cinc zones interambulacrals o interradials, sense pedicels. Els radis es poden situar radialment en un pla (estrelles, clavellines, ofiüres) o formant meridians (bogamarins i botifarres). Presenten una gran capacitat de regeneració d’òrgans o parts del cos danyades, amputades o seccionades voluntàriament per l’animal. La reproducció dels equinoderms és sexual, amb sexes separats i sense diferenciació de sexe. La fecundació és externa i el desenvolupament embrionari és indirecte mitjançant diversos estats larvaris de vida lliure planctònica. L’alimentació és molt variada: hi ha espècies filtradores, fitòfagues, carnívores, sedimentívores i detritívores. Es poden trobar a qualsevol profunditat i en tots els mars. Només escassegen o falten en llocs de baixa salinitat. Solen ser de moviments lents, excepte alguns crinoïdeus i ofiuroïdeus, que poden contreure ràpidament la musculatura dels braços, amb la qual cosa aconsegueixen nedar rítmicament, els primers, i reptar vigorosament per damunt el substrat, els segons. El fílum dels equinoderms es divideix en dos subfílums: els pelmatozous, que inclou la classe dels crinoïdeus —clavellina o lliri de mar—, de vida sèssil en estat adult, i el subfílum dels eleuterozous, que inclou les classes dels equinoïdeus —bogamarí —, els holoturoïdeus —botifarra —, els asteroïdeus —estrella de mar — i els ofiuroïdeus —ofiüres o falses estrelles—. Els pelmatozous són més antics que els eleuterozous i tota la vida o durant algun temps viuen fixos al substrat per un peduncle. Els eleuterozous són més recents, evolutivament parlant, lliures, mòbils i no pedunculats. A més de les formes actuals, es coneixen fòssils de totes les èpoques geològiques fins al Paleozoic. [SRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments