dipòsits de bronzes

dipòsits de bronzes ARQUEOL Jaciments arqueològics característics de l’edat del bronze , principalment del bronze final (ca. 1100-650 aC), que durant aquest període es troben arreu d’Europa, sobretot a l’àrea atlàntica. Consisteixen en un conjunt d’objectes metàl·lics —que poden ser eines (destrals, aixades, etc.), armes (puntes de llança, espases, etc.), objectes d’ornament personal (polseres, braçals, arracades, etc.), lingots, i fins i tot, fragments de peces o simples trossos de metall que ja només poden servir per ser refosos—, els quals han estat dipositats junts, normalment en un buit excavat al terra, ja sigui dins d’un recipient ceràmic o metàl·lic, o bé directament dins del forat, sense cap contenidor. El seu nombre pot variar des d’unes poques peces —que és el més habitual— fins a diversos centenars. En molts de casos, malgrat tractar-se s’objectes o eines, el seu valor estava en el metall de què estaven fets, esdevenint objectes de bescanvi —fins i tot, determinats tipus de destrals o aixades que durant el bronze final es fabricaren a bastament, avui es consideren veritables lingots, o fins i tot peces de caràcter premonetari, només per ser utilitzats en els intercanvis. A les Pitiüses hi ha hagut tres troballes segures que poden ser considerades com a dipòsits intencionals d’objectes metàl·lics, dos a Formentera —a la Savina i a can Mariano Gallet — i un a l’illa d’Eivissa —Xarraca —, tot i que el descobriment de diverses peces descontextualitzades a ses Salines i a can Pere Joan , indueix a pensar que en aquestos indrets també podria haver-hi hagut altres dipòsits de bronzes. Aquestos jaciments han estat interpretats, de manera quasi unívoca —i sovent força simplista—, per la investigació tradicional, bé com a amagatalls d’objectes valuosos en moments de perill (tal i com freqüentment s’entenen els tresorets de monedes d’èpoques posteriors), o bé com a simples dipòsits de ferrovellers, que és com Josep Colomines i Roca considerava explícitament els conjunts d’objectes de bronze trobats a Formentera. Les causes concretes de cada ocultació poden ser diverses i normalment difícils o impossibles d’establir. A més de les interpretacions anteriors, que en uns determinats casos poden ser versemblants, en altres, especialment en aquells que hi són presents objectes “de luxe” o “de prestigi”, pot interpretar-se que la seua deposició va ser per causes ideològiques, és a dir, pràctiques rituals que tenien per finalitat mantenir o augmentar la cohesió social. En altres casos, sobretot quan els dipòsits estan compostos per peces de caràcter “funcional” o “utilitari”, la seua acumulació pot ser una pràctica per assegurar unes reserves amb les quals poder satisfer la demanda, evitant oscil·lacions en el volum de l’oferta. O, contràriament, els dipòsits poden ser també un mecanisme per evitar la inflació, és a dir com una manera de retirar de l’abast l’excedent de la producció, mantenint així el valor d’intercanvi de les peces que se deixen en circulació. De fet la investigació actual, contempla no els casos individuals, sinó tot aquest fenomen en el seu conjunt, i tendeix a analitzar-los com a resultat de pràctiques redistributives mitjançant les quals es controlaria la circulació d’aquestos objectes, tant en el marc de les xarxes d’intercanvi entre diferents comunitats prehistòriques com en el de les relacions intragrupals. Entesos d’aquesta manera, aquestos conjunts metàl·lics poden ser, unes vegades, un mecanisme per assegurar la igualtat d’accés a la seua possessió (manteniment dels estocs per garantir-ne l’oferta) i, per tant, una certa igualtat social; mentre que en altres esdevendrien el mitjà per mantenir la desigualtat (desaparició dels excedents per limitar la seua possessió a una minoria). En conseqüència, en termes generals pot afirmar-se que aquestos dipòsits —independentment de les causes ideològiques o socials concretes que provocaren l’amagament en cada cas— apareixen com a resultat d’una gestió de l’oferta i la demanda del metall i són, doncs, el resultat d’un acte econòmic per mantenir un cert grau de control en la redistribució dels artefactes, bé entre grups diferents, bé dins d’un mateix grup. Així doncs, a la llum d’aquesta teoria, els dipòsits d’objectes metàl·lics descoberts a Eivissa i Formentera serien indici de l’existència —en un període històric molt pobrament documentat per l’arqueologia—, d’una banda, d’unes xarxes d’intercanvi que relacionaven les illes amb l’exterior i feren possible l’arribada de les peces; i, de l’altra, de la d’algun estament intern entre els seus habitants, que controlava o gestionava la seua circulació, que podia determinar-ne l’acumulació i ocultació. En aquest sentit, alguns autors han proposat la hipòtesi que l’acumulament d’objectes de bronze en aquestos dipòsits eivissencs i formenterers, estaria relacionat amb la regulació de la circulació del bronze a partir de la demanda creada per la presència a les illes Pitiüses dels primers navegants fenicis. [BCR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments