cubell

cubell m CULT POP Recipient per fer el vi, sobre el qual es posa el fonyador durant el procés. Es fan normalment d’una fusta que no confereixi mal sabor al vi, i que no es podreixi ni es corqui. Se solia preferir la de roure i la de pi. Es fan com les bótes, amb llistons verticals, les dogues, que acollats amb cèrcols ( cèrcol) que abans es feien de savina i més modernament de ferro. Els cubells tenen forma de tronc de con invertit, de manera que són més amples a la boca que a la part de baix. En aquesta part inferior tenen un orifici el qual, provist d’un canó de canya, servirà per trascolar el vi. A la banda de dins d’aquest forat es col·loca un feixet de branques, la restanyada , fet generalment de frígola, que té la funció de colar el líquid. Els cubells poden tenir diferents capacitats: cinc-cents, set-cents o fins i tot nou-cents litres. Sovint aquestes capacitats encara es calculen en quarters. [CSC/AFA]

Descàrregues

Col·laboradors