cretaci

cretaci m GEOL Darrer període i sistema de l’era secundària, situat per sobre del juràssic i per davall del paleocè. És el sistema superior dels tres que constitueixen la sèrie del mesozoic. Deu el seu nom al fet d’abundar la creta ( calcària) entre les seues roques en determinades regions.

Es divideix en valanginià i hauterivià —que s’agrupen sota el nom de neocomià—, barremià , aptià , albià , cenomanià, turonià , senonià i danià.

A Eivissa es troba representada la totalitat dels estatges del cretaci, encara que amb fàcies diferents segons la unitat tectònica a la qual pertanyen els seus sediments. El cretaci d’Eivissa comprèn sediments més profunds quan més alta és la unitat, és a dir, cap al SE els sediments de la sèrie d’Albarca són generalment de plataforma. Els afloraments són abundants, generalment margosos en el SE, i calcarenítics en el NW.

Les formacions següents pertanyen al cretaci: formació de l’Oliva , amb calcarenites; formació del cap des Rubió , amb calcarenites urgonianes; formació des Portitxol , amb margues calcàries urgonianes; formació del puig Pelat, amb alternança de margues i calcarenites urgonianes; formació de la serra d’en Calaveres , amb roques calcarenítiques; formació des Cubells , amb margues; formació des Jondal , amb margues i calcàries argiloses; i formació del port de ses Caletes , amb calcàries ebúrnies. [BEP]

Descàrregues

Col·laboradors