cròniques

cròniques f pl HIST/LIT Les cròniques són textos historiogràfics relativament extensos, que descriuen els fets succeïts al llarg d’un determinat període de temps. Amb el nom de les quatre grans cròniques es fa referència als que es podrien considerar textos bàsics per a un correcte coneixement de la història de la Corona d’Aragó al llarg de l’edat mitjana. A totes elles es fa referència, d’una manera o d’una altra, a les illes Pitiüses, especialment als fets relacionats amb la seua conquista per part de les tropes catalanes. La primera d’aquestes cròniques rep el nom de Libre dels feits i va ser redactada directament pel rei Jaume I ajudat per alguns col·laboradors a la darreria del seu regnat, probablement entre els anys 1244 i 1274. A ella hi ha dues referències a les nostres illes. A la primera, es descriu com Pere Martell, un comerciant català coneixedor de la Mediterrània Occidental, explica al rei i als cavallers amb ell reunits la necessitat de conquerir les illes, i fa esment d’Eivissa i Formentera, assenyalant-ne la situació. La segona, més àmplia, explica com es va fer la conquista de les nostres illes, començant amb la concessió feta a Guillem de Montgrí , la implicació en la mateixa de Pere de Portugal i Nunyo Sanç , i acabant amb una explicació dels fets mateixos de la conquista. Sobre la base del que s’hi diu, el desembarcament es va fer sense gaires problemes, i poc temps després, amb totes les tropes disponibles i els enginys bèl·lics que havien portat, començaren el setge de la vila d’Eivissa. Els combats no sembla que fossin molt cruents, i després de la caiguda del primer dels tres murs que defensava el recinte emmuradat, els sarraïns decidiren rendir-se. A la crònica es fa referència al nom del que va ser el primer que entrà al nucli urbà: Joan Xicó , natural de Lleida. La descripció es clou fent esment a alguns possibles atacs per part dels musulmans, poc després de la conquista, tots ells rebutjats. La següent crònica és la de Bernat Desclot , redactada entre 1283 i 1288. A més de rebre el nom de Crònica de Bernat Desclot, se la coneix també amb el nom de Crònica del Rei en Pere, perquè el gruix de la obra, que s’inicia amb la unió entre Catalunya i Aragó el 1137, està dedicat al regnat de Pere el Gran (1276-1285). Les informacions sobre les Pitiüses en aquesta obra parlen d’un fet fins i tot anterior a la conquista de les illes, però que en va ser la seua causa última: devers l’any 1225 dues naus de Tarragona que anaven en cors feren presonera molt prop de l’illa d’Eivissa una embarcació mallorquina que hi acabava de carregar fusta. La resposta de l’emir de Mallorca va ser detenir una nau catalana que estava ancorada al port de Mallorca i una altra que hi havia al port d’Eivissa. Pocs anys després —el 1229— s’iniciaria la conquista per part de Jaume I de les illes Balears, fonamentada, segons les diferents cròniques, en el fet que s’acaba d’esmentar. No hi ha altra referència directa a l’illa d’Eivissa a la crònica de Desclot, però es parla del que serà el futur conqueridor de les illes Pitiüses, Guillem de Montgrí. Si bé les referències que s’hi donen només parlen del sagristà de Girona, sense assenyalar el seu nom, el més probable és que es tractàs de Montgrí. El que se’n comenta és la seua intervenció a les Corts de Barcelona, reunides el 1228 per tractar de la conquista de les Balears. La intervenció de Montgrí en elles va ser oferir tot el seu ajut al rei Jaume I per portar endavant la conquista. La següent de les quatre grans cròniques és la de Ramon Muntaner , que descriu els fets succeïts entre el 1208 i el 1328. Un dels seus factors més destacables és que Muntaner coneixia molts dels fets contemponaris que descriu per haver-hi estat present, el que dóna una gran validesa al text. Malgrat que Muntaner va ser batle del rei de Mallorca ( governador) a Eivissa entre el 1333 i 1336, any en què morí a l’illa, les referències a les nostres illes són molt escasses, perquè escriví la seua Crònica entre 1325 i 1332, abans de la seua estada a les Pitiüses. El fragment més extens dels que Muntaner dedica a Eivissa és la narració d’una visita feta cap al 1286 pel rei Alfons II el Franc , just després d’ocupar les illes Balears en la seua lluita amb Jaume II de Mallorca . Al text es parla que els prohòmens eivissencs, amb qui contactà el rei, que era a Mallorca, li assenyalaren que no oposarien cap resistència a la seua ocupació. El rei anà a Eivissa, on fou rebut amb grans honors. Hi estigué dos dies, i deixà com a representant seu Guillem de Lloret . Després d’això, el monarca tornà cap a Barcelona. La darrera de les cròniques és la de Pere el Cerimoniós . Descriu els regnats d’Alfons III el Benigne (1327-1336) i del propi rei Pere III el Cerimoniós. Va ser redactada per diferents col·laboradors, amb la supervisió directa del monarca. El fragment més important dedicat a les Pitiüses és el que fa referència a uns fets ocorreguts a Eivissa dins la guerra que Pere III mantenia amb el rei de Castella Pere el Cruel . En primer lloc es parla del desembarcament de les tropes castellanes, que saquejaren tota l’illa d’Eivissa, menys el castell, que els oferí una forta resistència. Pere III, amb el seu estol format per més de cinquanta naus, decidí venir per fer front a les forces enemigues. Però els castellans tengueren coneixement de la important concentració de naus de la Corona d’Aragó, i decidiren fugir ràpidament, deixant a terra tots els aparells de combat amb els quals havien posat setge a la vila d’Eivissa. Aquestes són les referències que es poden trobar de les illes Pitiüses dins les quatre grans cròniques catalanes. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments