cornet

cornet m
1. ZOOL Nom amb què es coneixen els mol·luscos gasteròpodes marins de la família dels murícids. Tots ells presenten una glàndula hipobranquial que secreta un líquid espès que, en presència de llum i oxigen, passa de transparent a groc verdós primer i més tard a violeta fosc: la porpra. La funció d’aquesta secreció és desconeguda, però per la seua propietat colorant ha estat utilitzada des de temps molt antics fins a l’edat mitjana per tenyir robes luxoses. Per això a les nostres illes s’han trobat, al costat de molts de jaciments arqueològics costaners, munts de closques d’aquestos cornets. Tots són comestibles i es poden trobar en els fons rocosos de la zona litoral, a vegades a molt poca profunditat sobre les roques; també n’hi ha als fons fangosos. 1cornet (Trunculariopsis trunculus o Phyllonotus trunculus) Té una closca d’entre 3 o 4 cm, però pot arribar fins als 8 cm. Té unes 6 espires que formen una mena d’escala amb petits tubercles. El canal sifonal ocupa aproximadament la quarta part de l’altura total de la closca i és corbat cap al dors. L’opercle és corni. La closca és de color blanc verdós amb bandes espirals marró-violeta, molt visibles a la part de dins de l’obertura. És carnívor i s’alimenta tant d’animals morts com d’altres molluscos i crustacis, la closca dels quals perfora amb una substància àcida que segreguen les glàndules salivals. Viu als fons durs i tous des de la costa fins als 20 m de profunditat. La carn és coriàcia i només es consumeix bullida en brou de peix. 2cornet de punxes (Murex brandaris) També pot arribar a fer els set o vuit centímetres; té la closca amb sis espires proveïdes de punxes, més llargues quan més s’allunyen de l’àpex, i un canal sifonal llarg i dret, que pot arribar a la meitat del llarg de tota la closca. És de color gris-rosat. Viu en grups nombrosos sobre fons d’arena i fang i més rarament sobre roques fins a uns 20 m de profunditat. És carnívor depredador d’altres petits moluscos gràcies a l’acció d’un òrgan perforador a la part anterior del peu. 3cornet de senyor oporpra (Thais haemastoma) Té la closca oval panxuda, de cinc a vuit centímetres de longitud, amb unes cinc espires que tenen tubercles més o menys prominents; l’últim gir està molt desenvolupat i forma una obertura molt gran, amb el llavi extern finalment dentat. El canal del sifó és molt curt. És de color marró-vermellós i l’obertura és vermella-ataronjada vora els llavis i rosada més endins. Viu en grups en substrats rocosos fins als 10 m de profunditat. La seua carn és dura i es consumeix bullida 4cornet eriçonat (Oecenebra erinacea) Té la closca molt gruixada, de fins a sis centímetres de longitud, amb cinc espires ornamentades amb costelles punxegudes. L’obertura és gran i el canal sifonal, obert en els jóvens, és tancat i amb forma tubular en els adults. El color és gris-groguenc amb taques brunes. El llavi extern de l’obertura és dentat i gruixat. L’opercle és corni. Viu als fons arenosos i fangosos fins als 100 m de profunditat i produeix danys als bancs d’ostres, ja que en perfora la closca amb la ràdula i amb secrecions àcides. És més rar que els cornets anteriors. 5cornet de pada pada. 6cornet de fang és el cornet de l’espècie Murex trunculus. [SRT]
2. CULT POP La medicina popular té un remei per llevar les cicatrius que consisteix a treure-li el fel a un cornet i untar el senyal que es vol fer desaparèixer.


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments