cordoncillo

cordoncillo m INDUM/CULT POP Castellanisme que designa, normalment, la cadena de baules d’or amb forma de lluentons, que es feia servir per subjectar el ventall (esp les dones de Vila o les de la pagesia que vestien de Vila) i per ornar el pit de les pageses, formant part de l’emprendada d’or.

Això no obstant, el primer testimoni eivissenc que s’ha recollit en la tasca d’arxiu es refereix, curiosament, a un cordoncillo de plata.

El cordoncillo d’or és una joia present també a Mallorca i Menorca. A Mallorca, podia caure amb diverses passades corbades des del pit a la cintura, o bé envoltar-la també amb algunes voltes, dels seus extrems penjaven normalment altres joies, com creus i reliquiaris; mentre que a Menorca, a la darreria del s XVIII, el nom de cordoncillo s’aplicava a un dels ornaments de la gorja, propi de les dones riques, compost per quatre cadenetes d’or.

Les primeres referències a Eivissa són de mitjan s XVIII.

El s XIX l’Arxiduc Lluís Salvador parlava de les cadenes d’or amb què les pageses s’engalanaven.

Precisant més la descripció apuntada inicialment, es pot dir que es tracta d’una compacta cadena, les baules de la qual són el resultat de soldar dos lluentons al llarg del seu diàmetre, de manera que els seus plans respectius resulten perpendiculars entre si.

A la pagesia eivissenca, almenys en els últims temps, es disposa sobre el pit de l’al·lota en successives ondes concèntriques, i s’agafa del mantó mitjançant uns fermalls també d’or i amb la doble funció de passador. Això possibilita que una sola filada vagi de fermall a fermall, tot oferint l’aspecte de diversos trams independents. [LMP]

Descàrregues

Col·laboradors