copina

copina f ZOOL Nom amb què es coneixen diferents espècies de mol·luscos bivalves pertanyents a les famílies dels glicimèrids, dels càrdids i dels venèrids. També es diuen copines les closques dels bivalves, que són arrodonides o petites i que se solen trobar a les platges d’arena o de grava, portades per les maregassades. Les diverses espècies es distingeixen per la forma i la textura de la closca i les més conegudes fins i tot tenen nom popular. 1 La designada pel nom científic de Glycimeris glycimeris, de la família dels glicimèrids, té la closca quasi rodona, grossa, i d’aspecte molt massís. Les dues valves són iguals i presenten el marge ventral crenulat. La part interna és blanca, amb impressions dels muscles adductors iguals, i la part externa és de color marró groguenc amb fines línies concèntriques més fosques. Té la xarnera ampla i amb dues fileres de fins a 12 dents petites a cada valva. El peu és gran; no tenen bissus. Pot assolir els 8 cm de diàmetre. Viu enterrada als fons d’arena, fang i grava fins als 80 m de profunditat i les seues closques buides es troben en gran quantitat a les platges d’arena i grava de les Pitiüses. Al Principat se l’anomena petxinot. 2copina de gallet [Cerastoderma glaucum, família dels càrdids] Forma una conquilla que arriba a assolir els 4 cm de longitud i presenta una vintena de costelles radials, llises, sense espines ni tubercles. És de color blanquinós amb bandes transversals marrons o violàcies. Viu enterrada en fons arenosos i fangosos; és freqüent al fang del fons dels estanys marginals de les salines o als estanys des Peix i Pudent de Formentera, on és aprofitada per les aus limícoles de gran talla com els flamencs, els agrons, els avisadors, etc. Una espècie semblant, de contorn més triangular, que viu a l’Atlàntic és Cerastoderma edule, molt apreciada gastronòmicament i de gran importància per a la indústria conservera. A les Pitiüses està molt introduïda la paraula castellana berberecho per designar-la. Al Principat se li diu copinya o escopinya. 3copina verrucosa [Rudicardium tuberculatum, família dels càrdids] té la closca globosa molt forta amb una vintena de costelles radials altes amb berrugues. El color és blanc o groguenc amb bandes concèntriques transversals negres o brunes. Pot arribar als 6 cm de longitud. Viu als fons amb arenes gruixudes. També se la coneix com copinya o escopinya verrucosa. 4copina llisa [Venerupis decussata, família dels venèrids] té la closca ovoide amb la part posterior més curta. Presenta un engraellat poc marcat d’estries concèntriques i radials. Els sifons són molt desenvolupats. És de color blanc a groc amb bandes radials i taques fosques. Pot arribar als 6 cm de longitud. És molt apreciada gastronòmicament. Viu enterrada en els fons arenosos i fangosos. Al Principat se l’anomena cloïssa. Una espècie semblant és Venerupis aurea, de color grogós i amb nombroses línies radials i concèntriques a la closca, que s’anomena cloïssa groguenca. També viu als fons fangosos, prop de la costa. Ambdues espècies són conegudes a les Pitiüses amb el castellanisme almeja. 5copina gravada [Venus verrucosa, família dels venèrids] presenta la closca arrodonida, d’aspecte sòlid i amb la superfície proveïda de costelles radials, unes prominents estries concèntriques laminars. És de color blanc o groguenc bru i pot arribar fins als 5 cm de longitud. Viu enterrada als fons fangosos i arenosos i també és apreciada gastronòmicament. També és coneguda com copinya o escopinya gravada i, al Principat, com cloïssa gravada. 6copina llistada [Chamelea gallina, família dels venèrids] presenta les dues valves iguals, d’uns 3,5 cm de diàmetre, contorn ovalat tirant a triangular, amb fines estries concèntriques marcades i sense costelles radials. És de color blanc amb bandes radials brunes. Viu enterrada als fons arenosos fins als 50 m de fondària. Abunda a l’estany des Peix de Formentera. En altres llocs rep el nom de rossellona i escopinya maltesa. Es consumeix en sopes, paelles o cuinada amb salses com les cloïsses. 7copina de punxes [Acanthocardia aculeata, família dels càrdids] té la conquilla gran, de fins a 7 cm, prima i amb una vintena de costelles radials cobertes d’espines gruixudes, dirigides cap enrere en forma de ganxo, més llargues quan són més prop de la vora. És de color marró groguenc. Viu enterrada als fons arenosos i fangosos a partir dels 10 m de fondària. [SRT]
2. DIAL fig Òrgan sexual femení, també dit copinya.
3. DIAL/ANAT Cassoleta del genoll.


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments