conspiracions antiborbòniques

conspiracions antiborbòniques f HIST Concepte encunyat per Josep Piña Ramon per fer referència als conflictes sorgits a l’illa d’Eivissa poc temps després de l’acabament de la guerra de Successió i de la publicació dels Decrets de Nova Planta . La nova situació nascuda d’aquestos dos fets afectà negativament el conjunt de la població pitiüsa. L’arribada d’un important contingent de tropes en va ser una de les causes. Els pobladors de la vila d’Eivissa havien de proporcionar tot allò que fos necessari per al manteniment dels soldats, i fins i tot alguns d’ells passaren a viure a cases particulars. Al camp, els continus robatoris que feien els soldats també ajudaven a agreujar la situació. Un fet que podria demostrar clarament la situació es donà la darreria del 1716. Unes naus portugueses que varen passar a prop de Santa Eulària varen fer que molta gent mostràs la seua satisfacció, pensant que eren angleses i que venien a alliberar-los. Just començar el 1717 tengueren lloc les primeres detencions: quatre persones, que habitaven a la vila d’Eivissa, a les quals s’afegiren uns dies després tres pobladors del camp. L’acusació contra ells era la de conspirar per provocar un aixecament i entregar l’illa a l’arxiduc Carles d’Àustria , pretendent a la corona de la Confederació Hispana al llarg de la guerra de Successió. Tots ells havien estat abans soldats austracistes, és a dir, defensors de la causa de l’arxiduc Carles, i com a possible motiu de la seua rebel·lió s’al·legà el fet que s’havien quedat sense feina. El que feren en realitat alguns conspiradors, a les acaballes del 1716, va ser un viatge que els portà a Niça, Gènova, Menorca (en mans angleses) i Mallorca. Sense tenir cura del que deien, poc temps després del seu retorn a l’illa digueren públicament que abans de pocs mesos l’illa estaria en mans de l’arxiduc Carles. El pla estava ben madur quan es feren les detencions ja esmentades: aprofitant la foscor de la nit, un grup d’uns tres-cents pagesos escalarien les murades per la zona del convent dels dominics, detendrien el governador Diego Prudencio de Andrés i reduirien les tropes borbòniques. Els detenguts varen ser traslladats els darrers dies de febrer a Mallorca, i el procés fou enviat a la cort, on sembla que causà una profunda preocupació. Uns mesos després, els tres pagesos empresonats varen ser alliberats. Tots els indicis documentals que es tenen apunten que una part important de la població d’Eivissa se solidaritzava amb els encara empresonats. Un exemple d’això seria el fet que, per poder cobrir les despeses que estava generant el procés, la Reial Audiència volia obligar les famílies dels detenguts al seu pagament, però aquestes s’hi negaren. El germà d’un dels detenguts va ser perseguit per no voler pagar i acabà refugiat en el convent dels dominics ( dret d’asil ). El pare d’un altre va ser empresonat per negar-se a pagar, i un hort que tenia li va ser embargat. Quan l’hort sortí a subhasta pública, ningú no el volgué comprar. Les autoritats prengueren com a resposta una dràstica decisió: obligaren la persona més rica de l’illa, Bartomeu Tur Riera, a comprar l’hort. Aquest s’hi negà i també va ser empresonat. Al principi del mes d’abril de 1718, és a dir, després de més d’un any d’estar detenguts, els quatre eivissencs que encara eren a la presó varen ser alliberats. De tota manera, els problemes no s’acabaren. La situació a Eivissa anava empitjorant cada vegada més. Els preveres demanaren a l’Arquebisbat de Tarragona que reduís el seu nombre, perquè així els que quedassin podrien viure amb dignitat. Les activitats econòmiques, que ja patien dificultats per diferents causes, es veieren encara més dificultades pels problemes que ocasionà l’aplicació del nou sistema impositiu sorgit com a conseqüència de l’entrada en vigència dels Decrets de Nova Planta. La Universitat , ara Ajuntament , ja no tenia la importantíssima font d’ingressos que representaven les salines, fet que provocà gairebé la seua total descapitalització. A més, el nou règim municipal deixava a mans del governador i de la Reial Audiència el nomenament d’aquelles persones que havien d’ocupar els càrrecs. Pel que fa a la població en general, aquesta havia de suportar la important guarnició que hi havia a l’illa, una part de la qual, tal com s’ha comentat abans, s’havia d’hostatjar a cases particulars. Amb tots aquestos fets, no és estrany que es donàs un nou intent de conspiració. Aquesta vegada no es tractava d’un intent poc seriós de lliurar l’illa a una potència molt llunyana, com era el cas d’Àustria, amb molt pocs implicats, sinó que era una conspiració molt millor estructurada, per lliurar l’illa als anglesos; hi havia implicades moltes més persones que a la que s’acaba de comentar. La possibilitat d’entregar l’illa als anglesos ja havia sorgit diverses vegades els anys anteriors: cal recordar que el 1716 es va parlar d’una possible esquadra anglesa que venia a alliberar Eivissa i que els implicats en l’intent anterior varen fer una visita a l’illa de Menorca, que depenia en aquells moments d’Anglaterra. La següent conspiració tengué lloc l’any 1719, i va ser descoberta al llarg del mes d’agost. Tot es va saber perquè els conspiradors varen ser denunciats per un sabater al qual oferiren participar en el complot. Segons el delator, hi havia implicades vint-i-dues persones, algunes de les quals ja havien participat a l’intent del 1717. També hi havia cinc preveres, dos frares dominics (un d’ells, el superior del convent) i dos metges. Malgrat que el denunciant considerava que el cap de la possible revolta era un mariner, el governador pensava que el responsable últim era el prevere Pere Montero, del qual s’havia parlat en les investigacions de la conspiració anterior. Pel que fa a la participació del superior del convent dels dominics en els fets, aquesta sembla clara, perquè quan el denunciant anà a comentar-li els fets després de descobrir-los, el dominic li aconsellà callar, per evitar possibles represàlies per part del governador. A més, la major part de les reunions es feren al convent dels dominics. Aquesta vegada en el pla de revolta hi col·laboraren tres corsaris de Cartagena, refugiats a Menorca, que amb les seues naus havien de portar tropes angleses des de l’esmentada illa a la d’Eivissa. Estava previst que arribassin uns cent soldats anglesos, que, després de desembarcar a la zona de sa Penya, passarien a la Marina i s’ajuntarien amb els revoltats eivissencs. Després s’aniria a la zona del portal Nou, on s’escalarien les murades per poder entrar dins Dalt Vila. Allí hom reduiria les tropes borbòniques i s’empresonaria el governador, Diego Prudencio de Andrés. Una vegada controlada la situació, l’illa seria entregada als anglesos. Els primers intents es feren a mitjan 1719, quan alguns dels revoltats intentaren passar a Menorca, però en ser descoberts, el viatge es va suspendre. Un segon intent de fer el viatge també va ser descobert i a partir d’aquell moment començaren les detencions. Pocs mesos després d’iniciat el procés, algunes persones, entre les quals es trobaven destacats defensors de la causa borbònica i per tant contraris a l’intent de revolta, varen denunciar el governador de tenir tiranitzada l’illa i aprofitar-se econòmicament del càrrec. Segons tots els indicis, aquesta denúncia seria un sistema d’autodefensa de la societat eivissenca davant el caire que estaven prenent les investigacions, que demostraven que hi havia molts més implicats dels que s’havien descobert fins llavors. Finalment, el cas s’hagué de tancar sense poder saber quin era l’abast real de la situació. El que sí queda ben clar és que els dos intents de revolta tengueren el suport, només que fos implícit, d’una part important de la societat eivissenca, que estava en contra de les noves autoritats borbòniques. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments