confraria

confraria f HIST Institució formada per persones laiques però sovint unides per la devoció cap a un mateix personatge religiós. Generalment els membres d’una confraria tenien un ofici en comú i la pertinença a aquesta els obligava a unes certes responsabilitats de caritat i companyonia envers els altres confrares, com per exemple vetlar els malalts, suportar en tot o en part les despeses d’enterrament dels membres difunts, etc. Com que a les confraries s’hi reunien persones d’un mateix ofici, aquestes també arribaren a tenir un cert control sobre la producció, encara que aquest vessant només serà plenament desenvolupat pels gremis a partir del segle XVI. Es pot afirmar que les confraries són el precedent dels gremis encara que el desenvolupament d’aquestos no significà la desaparició de les confraries, que perduren avui en dia amb finalitats ja merament religioses. A Eivissa, la confraria de barquers mantenia la capella del Salvador , situada en la plaça de la Catedral i contigua a la Universitat , fins que aquesta confraria es fusionà amb la de mariners i traslladaren la seu a l’església de Sant Elm . Altres confraries de què tenim notícia són la del Crist de la Sang, amb seu a l’església de l’Hospitalet i que tenia encomanada l’assistència espiritual dels condemnats a mort. També cal apuntar la confraria del Roser, amb seu a la capella del mateix nom de l’església de Sant Josep de sa Talaia , creada en el moment de la inauguració de l’església, el 1732. Era rector el prevere i doctor Antoni Joan. Aquesta confraria l’any 1828 encara existia i el bisbe administrador apostòlic Salvi Huix Miralpeix signà en el llibre d’aquesta confraria, conegut com Llibre del Roser . A final del segle XX hi ha les següents confraries que participen activament en les processons, especialment en les de Setmana Santa: la del Crist Jacent de la Catedral, que fou la primera a participar en la processó nocturna del Divendres Sant (que es començà a fer l’any 1944); la del Sant Crist del Cementeri, amb seu a la parròquia de Sant Pere; la de la Mare de Déu de l’Agonia, amb seu a l’església de Santa Creu, i la de la Mare de Déu de la Soledat, de l’església de Sant Elm, creada el 1957 i beneïda pel bisbe Antoni Cardona Riera . [AFA/FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments