comunicacions

comunicacions f pl ECON Les deficiències en les comunicacions que havien patit les Pitiüses durant molt de temps a causa de la inseguretat primer i de l’escassesa de mitjans després, va començar a trencar-se cap a la meitat del s XIX.

L’any 1852 es posà en servei la primera línia regular de vaixells correu entre Eivissa i Palma. Aquesta ruta es feia quatre vegades al mes, tres amb vaixells de vela i una amb un vapor, fins a l’any 1858 en què els vapors correu iniciaren un viatge setmanal.

Però no sempre la comunicació fou regular, l’any 1874 la naviliera que explotava la línia tengué problemes i al llarg de quinze dies les Pitiüses es quedaren sense premsa ni correspondència. Aquest fet causà malestar i queixes i provocà que armadors i comerciants eivissencs, entre ells Ignasi Wallis i Llobet formassin una societat que donà els seus fruits l’any 1886 amb la creació d’una línia que cada quinze dies unia Eivissa amb Barcelona.

El telègraf va suposar una gran millora en les comunicacions, les línies amb València i Mallorca començaren a funcionar l’any 1860. L’oficina del telègraf s’ubicava a Dalt Vila, prop de l’Ajuntament. El telèfon aparegué l’any 1888 amb la instal·lació de la primera línia entre les oficines de la Salinera i les salines.

La xarxa viària , que havia estat formada per uns pocs camins principals i nombrosos carreranys intransitables per als vehicles amb rodes, començà a millorar durant la segona meitat del segle XIX. L’any 1861 s’havien començat les obres de la carretera que unia Eivissa amb Sant Antoni i entrà en servei el 1871. El 1885 s’inaugurà la carretera d’Eivissa a Sant Joan.

Els darrers anys del segle XIX es començà a parlar de la construcció de dues vies més: la que havia d’unir Santa Eulària amb Eivissa i la del port de la Savina amb el far de la Mola, a Formentera. [VMC]

A final del segle XX el sector de les comunicacions inclou els serveis telefònics, de correus, telegrames i girs postals, així com les xarxes informàtiques de recent aparició. L’any 1993, en l’àmbit de Balears representà el 2,76% del sector de serveis i el 2,25% del total del PIB. A l’hora de tenir present el desenvolupament d’un lloc determinat, sovent es recorre a aquest sector com un dels indicadors més importants.

Pel que fa a les Pitïuses, el nombre de telèfons en servei el 1993 era de 31.052, és a dir, un aparell per cada 2,57 habitants, xifra clarament indicativa de l’alt nivell econòmic actual. La taula adjunta que recull les xifres d’Eivissa i Formentera entre 1975 i 1992, fa palesa la ràpida evolució a l’alça d’aquest indicador, sobretot entre 1985 i 1992, quan es duplicaren les línies en servei (de 15.404 a 31.052) en només set anys.

Els serveis de correu, telegrames i girs postals gaudeixen també d’un creixement important (vegeu la taula adjunta) malgrat les dificultats econòmiques d’infraestructura en l’àmbit estatal. De fet, les noves tecnologies fan camí per substituir els vells sistemes de cartes, paquets i girs, pel que es diu “correu electrònic”, acurçant l’arribada d’informació des d’uns dies o setmanes, a uns pocs segons.

Actualment no hi ha dades sobre l’ús del “correu electrònic” a les Pitiüses, malgrat que ja ha assolit una certa implantació a les institucions d’àmbit oficial (organismes dependents de ministeris i aquells que mantenen relacions amb altres institucions, com la UIB i el Govern Balear) i comença a aparèixer entre els particulars i a les empreses més importants.

Avui dia el camp de les comunicacions s’està incorporant a l’evolució de creixement d’altres serveis propis de les ciutats de certa importància. El que succeí amb l’electrificació massiva de les illes durant els anys vuitanta i primera part dels noranta, s’està produint ara amb les línies telefòniques, el que permet aventurar un alt nivell de creixement fins al final del s XX, més encara amb l’actual estratègia d’abaratiment dels costos d’instal·lació de línies a la pagesia, així com pel fort creixement de la telefonia mòbil.

Si hom assumeix l’opinió dels experts sobre la impossibilitat de desenvolupar més el turisme a les illes, sense fer malbé de forma definitiva el medi, sembla que les comunicacions i els serveis d’alta tecnologia a les empreses, poden ser els camps d’actuació econòmica alternatius, tot i partir de l’àmplia oferta d’espais d’oci ja existents i de l’imprescindible augment de l’oferta cultural.

Mentre que en un futur a llarg termini continuï la globalització de les comunicacions, les multinacionals de distribució i venda i una bona part dels quadres directius de totes les empreses europees, disposaran de molta més llibertat per escollir el seu emplaçament. Aquesta possibilitat va estretament lligada al creixement del sector de les comunicacions i de la seua planificació vers els usos pròpiament econòmics. [GMF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments