compostes

compostes f pl BOT Aquesta família d’angiospermes deu el seu nom al fet que cadascuna de les seues flors aparents, denominades capítols, és composta per una espessa reunió de verdaderes flors, difícilment visibles a simple vista.

Aquestos petits components del capítol poden tenir la corol·la de dues maneres: en uns casos són denominades flòsculs, són tubulars i acaben en una campana que s’obre en cinc dents. En altres casos, el limbe de la corol·la és una llengüeta o lígula que acaba en cinc dents. Finalment, són molt comuns els capítols on conviuen els dos tipus i en aquestos casos generalment el caparró és de flòsculs i els circuits externs són de lígules tridentades. Ambdós creixen sobre el receptacle, quasi sempre en forma de disc, protegit per les bràctees de l’involucre.

El calze, que en la majoria de les angiospermes és fàcilment visible, en aquesta família ha evolucionat i s’ha transformat en pèls o palletes que, en madurar el fruit, s’obren, com els raigs d’un para-sol i poden transportar la llavor, afavorits pel vent, a una distància considerable. Els flòsculs i les lígules tenen cinc estams amb les anteres soldades formant un canó que és travessat per l’estil, que es bifurca en dues branquetes que a les flors fèrtils duen l’estigma a la cara interna i pèls col·lectors de pol·len a l’externa.

La família de les compostes (o asteràcies) és integrada per més de 14.000 espècies de tot el món que adopten formes molt diferents, des d’herbes o mates, a arbustos i arbres, fins a plantes crasses i enfiladisses. Constitueixen el deu per cent del total, proporció que es manté a Eivissa, ja que se’n troben un poc més de cent espècies d’entre el miler que n’hi ha a l’illa. [MaS]

Descàrregues

Col·laboradors