collita

collita f
1. AGR Replega dels fruits sembrats i per extensió la quantitat que se n’ha collit. Generalment el temps de la collita es refereix al període de la sega dels cereals, activitat que es fa en els mesos d’estiu. Documents antics es refereixen a aquest temps com el temps de les messes.
2. SAL La recol·lecció de la sal també s’anomena collita i així mateix la totalitat del producte extret, de manera que es parla de bones o males collites. Sobretot abans de la privatització de les salines d’Eivissa i Formentera, en la collita de la sal participaven la major part dels homes de l’illa, que s’organitzaven en grups —barraques i colles— segons la seua procedència. Dins d’aquestes colles hi havia una certa especialització, bàsicament els cavadors i els que omplien les senalles i la traslladaven a les places. Segons Jaume Cirer Pons , que escrigué un tractat sobre les salines a començament del s XIX, la collita de la sal començava immediatament després del desguàs dels estanys al mes d’agost. La primera feina era la dels cavadors ( cavador), els quals feien munts de sal que després eren extrets per mitjà d’animals. Era costum començar a treure la sal del centre de cada estany i amuntegar-la fora d’aquestos a placetes amb parabandes perquè no s’escampàs si plovia. El sou dels cavadors i dels qui treien la sal anava a càrrec dels traients, i tenien l’obligació de retirar els fems dels animals que feien servir. Quan la sal ja estava amuntegada s’hi posava el nom del traient, la parròquia a què pertanyia i l’any de la collita dins un canonet de canya, seguidament es procedia a fer un estim de la quantitat de sal de cada munt. Això es feia en una cerimòmia a què assistien tots els empleats de les salines i els paletjadors, els quals estimaven el nombre de modins de cada munt, l’administrador i el comptador en prenien nota. Posteriorment es traginava la sal cap als carregadors segons les necessitats d’embarcament. [AFA]
3. APIC En apicultura, la collita és constituïda per la mel i la cera; alguns apicultors inclouen, a més, altres productes com el pol·len i el pròpolis. N’hi ha d’altres que consideren collita indirecta l’augment de producció agrària a causa de la funció pol·linitzadora de les abelles, i la cria de reines i eixams per a la seua venda. [MRM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments