clavell

clavell m

1.
BOT/JARD

1 espadella.

2 [Dianthus cariophillus, família de les cariofil·làcies] El clavell és una de les plantes més conegudes i apreciades en la jardineria mediterrània i la floricultura moderna. Avui en dia se’n coneixen multitud de varietats diferents, procedents de la hibridació d’espècies primitives mediterrànies.

És una planta herbàcia amb fulles linears, primes, consistents, rígides i de color gris blavós. Les flors són solitàries, perfumades en les varietats més antigues. Se’n coneixen de molts de colors diferents: blancs, vermells, roses, virolats o matisats, etc. L’època de floració és la primavera, bé que es pot prolongar al llarg de l’estiu.

En la floricultura actual és una de les plantes cultivades més extensament arreu del món, amb una gran importància econòmica. Requereix una situació ben il·luminada i suporta la llum directa del sol. És exigent en relació a la fertilitat del sòl, per la qual cosa agraeix les terres trises, ben femades, riques en substàncies nutritives. L’aportació d’aigua ha de ser regular, una o dues voltes per setmana, en funció de la climatologia i les necessitats de la planta. Juntament amb l’aigua, pot ser adequada l’aportació d’adobs o d’elements minerals específics per a plantes de flor, és a dir, més rics en substàncies potàsiques que no nitrogenades. Pot patir l’atac d’insectes i malalties com el rovell i la pudrició, que causen alguns tipus de fongs.

Moltes vegades els clavells es cultiven en cossiets i en jardineres, i són adequats per a terrasses, balcons i porxets. És molt habitual sostenir els tanys florals amb canyetes o altres elements; per tal d’obtenir una sola flor grossa i solitària és necessari eliminar tots els tanyets secundaris que neixen en el mateix tany floral, com es fa amb les roses, operació que es fa manualment. Quan la flor és passada, és convenient tallar el tany floral quasi completament per tal d’afavorir unes noves brotació i floració.

Els clavells es reprodueixen molt fàcilment per esqueix durant la tardor i l’hivern. Els gogets aferrats i arrelats no s’han de deixar florir durant el primer any. Per afavorir la ramificació i la posterior floració, s’ha d’espuntar el brotet principal per damunt de les quatre o sis fulletes basals. [EPM/ MRS]

3 clavell d’aire [Tillandsia aeranthos, família de les bromeliàcies] El clavell d’aire és una planta originària d’Amèrica central o del Sud. Es tracta d’una planta epífita (generalment viu sobre soques d’altres arbres o plantes, però pot viure en un substrat format per humus, turba i argila expandida). És perennifòlia i sovent fa forma de roseta (fulles en espiral). S’usa en jardineria per la seua floració, que pot ser de color groc, blau o rosa, i per l’originalitat del seu cultiu i del seu hàbitat (sol viure a l’ombra de les porxades, penjant d’algun arbre, sobre fragments d’escorça, etc.).

Aquestes plantes absorbeixen l’aigua que hi ha suspesa dins l’aire (volen humitat ambiental elevada), però és necessari remullar-les de tant en tant per si no troben tota la humitat necessària (sobretot durant l’estiu). Volen una temperatura càlida i són sensibles a les gelades (mínim de 7°).

Per reproduir-les, se sol fer separació o divisió de plàntules durant la primavera. Les flors són de grandària mitjana i es troben disposades en espigues que solen sortir en la primavera o en l’estiu. Les fulles són estretes i recargolades sobre si mateixes, cobertes d’escames blanquinoses, i formen una roseta basal i compacta. [SGV]

4 clavell de moro [Tagetes erecta, família de les compostes] Planta herbàcia anual, molt popular per la seua facilitat de cultiu i per l’abundant floració. És originària de Mèxic i fou introduïda a Europa el 1596.

Els seus tanys són forts i ramificats, i les fulles oposades, imparipinnades amb folíols dentats que desprenen una forta olor. Les flors, reunides en grans capítols dobles, són molt vistoses i recorden les flors del clavell; són de color groc llimó, groc color d’or, taronja o mesclades de vermell i taronja. Floreix durant tot l’estiu.

Es cultiva fent-ne un planter a l’entrada de la primavera i després transplantant-ne les plàntules al terreny definitiu o bé dins cossiets. És una planta rústica i de cultiu fàcil, adaptable a qualsevol tipus de terra, tot i que agraeix les que són fèrtils i ben femades. Necessita un reg regular, dues o tres vegades a la setmana. Floreix molt abundantment i durant un llarg període, i per això és convenient de tallar-ne les flors passades per allargar el creixement de la planta i la floració.

Passada l’època de cultiu s’arranca la planta i se’n conserven algunes flors —que s’han d’haver deixat madurar damunt la mata— per multiplicar-la en la pròxima primavera. El clavell de moro és adequat per ser cultivat en cossiets i jardineres, a terrasses i balcons. També és una planta molt apropiada per formar massissos, grups o mates aïllades, per sembrar en rocalles, etc. [EPM]

2. ICT

1 [Raja clavata, família dels ràids, ordre dels raïformes, infraclasse dels elasmobranquis, classe dels condrictis] Espècie de rajada que presenta mussell i rostre curts i disc relativament estret. Els marges de les aletes pectorals no estan arrodonits i formen un angle bastant marcat. Dorsalment presenta denticles per tot el disc i també escuts, molt localitzats, característica molt particular de l’espècie. El color és gris o bru clar al dors, generalment amb taques fosques ordenades sobretot a la coa, i dos ocels clars envoltats de gris; ventralment, els marges posteriors són grisos. La longitud del cos arriba a 1 m.

És de distribució atlantomediterrània i viu fins als 300 m de profunditat. És coneguda també amb el noms de rajada de claus i rajada de botons. Es tracta de l’espècie de rajada més apreciada culinàriament; amb ella es confecciona la borrida de rajada, plat típic de la cuina pitiüsa. [JCE]

2 clavell morell [Raja [Leucoraja] fullonica] Espècie de rajada que fa més d’un metre de llarg i habita el talús fins als 600 m de profunditat. Es pot reconèixer pel seu musell angulós, per la seua coloració grisa uniforme i per l’aspror del dors.


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments