cinta

cinta f

1. DIAL  Veta.

2. NÀUT Part del folre exterior d’una embarcació de fusta fet per filades o taules més gruixudes que les altres i situades immediatament per davall de la clau

3. METEOR Núvol recte, prim i llargarut, situat horitzontalment.

4. JOC A despenjar cintes. S’hi juga amb bicicletes i és un joc sobretot masculí. S’hi juga de la següent manera: els organitzadors de la festa lliguen un cordellí ben resistent d’arbre a arbre. Abans han passat aquest cordellí per dins una sèrie de canonets de canya; cada un d’ells porta una cinta de color enrotllada sobre el canonet i cosit, just amb un punt. La part restant de la cinta queda penjant i porta una anella (d’uns 2 cm de diàmetre) cosida ben fort a aquest extrem. Cadascuna de les cintes porta un número marcat; aquestos números es corresponen amb els que porten una sèrie de sobres tancats (per cada cinta, un sobre). Dins cada sobre hi ha un paper escrit, que indica el premi que correspon a qui guanyi la cinta que coincideixi amb el número del sobre. Es pot guanyar un gall, un refresc, una abraçada, etc.

Per guanyar les cintes, els participants es col·loquen en fila, cada un damunt la seua bicicleta. Un a un van passant per davall el cordellí i miren de passar una punxa de savina o de pi, que porten en la mà, per dins l’anella d’una cinta. Si ho aconsegueixen, l’arranquen d’una estropada i els correspon el premi, sempre que no hagin posat peu en terra o no hagin caigut de la bicicleta. Si el jugador ha posat peu en terra o ha caigut però ha agafat cinta, els organitzadors la tornaran a penjar.

Aquest joc, a la ciutat d’Eivissa, es jugava cap als anys seixanta del s XX, el dia de Sant Cristòfol, al cap de s’Alamera que pertany a la parròquia de la Santa Creu, ja que aquesta part és del barri de Sant Cristòfol i aquest dia, el 10 de juliol, s’hi feia molta festa. [NRB]

6. INDUM Cinyell, teixit que forma una tira estreta, generalment de bona qualitat, i que serveix per cenyir, lligar o adornar.

En els inventaris, encants i altres documents extrets dels protocols notarials eivissencs, apareixen diverses cintes de tafetà, de ras o, simplement, de veta, sense explicitar-ne una finalitat determinada. Malgrat aquesta imprecisió, en altres ocasions se’n poden reconèixer alguns usos: guarnir capells, subjectar les espardenyes, sostenir les mànegues independents femenines cloent-ne els punys, servir de faixer per als al·lots i envoltar o rematar cintes de coa; en aquest cas poden servir d’embolcall a les trenes de les pageses per protegir el cabell, com les que apareixen a les pintures de la trona de l’església de Sant Josep de sa Talaia , datades el 1763; o bé anar col·locades a manera de llaçada o floc.

D’altra banda, les cintes, col·locades a manera de floró, tapen les agulles que enganxen l’emprendada al mantó, tant en el cas de les gonelles blanques i de color com en la gonella negra. [LMP]

Descàrregues

Col·laboradors