cetacis

cetacis m pl ZOOL Ordre de mamífers marins que inclou 84 espècies actuals totalment adaptades a la vida aquàtica, medi en el qual desenvolupen la totalitat del seu cicle vital. Els representants d’aquest ordre (la majoria marins, bé que hi ha algunes espècies que viuen a rius tropicals) han sofert, com a conseqüència de l’entorn en què viuen, una clara convergència adaptativa amb els peixos, tot adoptant un aspecte pisciforme, adquirint aletes, atrofiant els membres posteriors, desenvolupant una pell totalment nua i, en alguns casos, adquirint aletes dorsals (que, al contrari que en el cas dels peixos, no tenen un suport esquelètic). Per tot això hi ha la creença que són peixos. Se’n poden diferenciar perquè la coa s’estén en un pla horitzontal, mentre que la dels peixos ho fa en un de vertical. Com a mamífers, respiren amb pulmons, circumstància que fa que hagin de sortir a la superfície regularment per a l’intercanvi gasós. Els orificis nasals han estat desplaçats a la part superior del cap per tal de facilitar aquest intercanvi (pot tractar-se d’un orifici únic o doble). En general poden romandre molt de temps sota l’aigua, fins i tot períodes d’una hora. Quan surten a la superfície realitzen una sèrie de respiracions profundes, l’aire exhalat, per les balenes més grosses, es pot condensar i formar una mena de núvol, útil per a la identificació de l’espècie en molts de casos. La seua condició de mamífers implica la presència de mames per a l’alimentació de les cries. L’alletament es produeix sota l’aigua i, per tal de facilitar-lo, les mames tenen una musculatura especial que permet expulsar la llet amb molta pressió, a voluntat. Els cetacis es divideixen en dos subordres: misticets i odontocets. L’ordre dels misticets inclou tots els cetacis desproveïts de dents i que tenen en el seu lloc una sèrie de barbes per a la filtració de l’aigua, per capturar petits invertebrats planctònics. Els representants d’aquest ordre tenen dos orificis nasals i inclouen totes les balenes, que s’agrupen en tres famílies: balènids, dalenoptèrids i raquianèctids. Els odontocets són tots els cetacis amb dents; aquestes dents poden ser més o menys reduïdes, desaparèixer d’una mandíbula o ser només un parell. Totes les dents són iguals i l’orifici nasal és únic i en posició molt avançada. Els seus representants més habituals a la Mediterrània es classifiquen en tres famílies: fisetèrids, zífids i delfínids. Els cetacis, pel seu hàbitat, són difícils d’observar, però de tant en tant apareixen alguns d’aquestos animals morts a les costes, i fins i tot es produeixen encallaments de manades senceres a les platges, sense que, de moment, aquest fenomen tengui una explicació científica. [JCP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments