censura

censura f HIST Control dels contenguts i la forma dels missatges emesos per diferents vies de comunicació, exercit per part del poder sigui civil, militar o eclesiàstic, amb la finalitat d’evitar la difusió d’idees o d’informacions que són crítiques o adverses als seus plantejaments. La censura, en tant que limitació de la llibertat d’expressió, ha estat utilitzada des de ben antic en les societats, però fou sobretot la generalització de la impremta el fet que posà el poder davant la necessitat d’exercir un control efectiu de les obres que arribaven al públic. La censura exercida per l’església, anomenada censura eclesiàstica va íntimament lligada a la inquisició ( Inquisició, Sant Ofici de la). Aquest òrgan fou el principal encarregat, durant tota l’edat moderna i coincidint amb la difusió del protestantisme, de controlar no només les impremtes de Castella i Aragó sinó també i molt especialment els llibres i impresos que venien de fora. A Eivissa, els documents emanats del Sant Ofici insular (aplegats l’Arxiu Històric de la Pabordia d’Eivissa ) recullen alguns processos del segle XVII sobre tinença de llibres i impresos prohibits. Hi ha hagut períodes de censura més o menys rígids, però en general el control es mantendrà fins a l’entrada en vigència de la Constitució de 1978, llevat de breus parèntesis al 1868, i encara no totalment, i durant la II República fins a l’inici de la Guerra Civil moment en què a causa del conflicte tots dos bàndols exerciran censura sobre les notícies arribades dels fronts o de països estrangers. Són de destacar també les actuacions de la censura en l’ús de la llengua catalana exercida ja des de la creació de la Inquisició i esp durant la dictadura franquista. Un cas de prohibició del català es va donar quan Marià Villangómez Llobet decidí publicar mensualment una estampa literària del poble de Sant Miquel de Balansat, l’any 1953 en el suplement del Diario de Ibiza “Isla”. Instruccions de la censura franquista en prohibiren la publicació. Aquestes projectades estampes de Villangómez s’editaren posteriorment en forma de llibre: L’any en estampes. Una altra censura era l’eclesiàstica, exercida esp per l’administrador apostòlic i tot seguit bisbe Antoni Cardona Riera que s’incomodà molt amb articles d’Enrique Fajarnés Cardona sobre autors com Tolstoi o Pío Baroja, també publicats a l’esmentat suplement “Isla”. Exercia les funcions de director de Diario de Ibiza i d’encarregat de la censura Josep Zornoza , encara que sense gaire diligència i amb tota la permisivitat que podia. A principis dels anys setanta del s XX cal consignar les múltiples dificultats que va tenir el recuperat Institut d’Estudis Eivissencs en l’organització d’actes en llengua catalana. Així el 1974 prohibiren des de la Delegació del Govern, ocupava el càrrec Antoni Torres Tur, el II Curs Eivissenc de Cultura , tant per la llengua a emprar com per la personalitat d’alguns dels conferenciants. En les actuacions musicals, com la del cantautor català Lluís Llach, era obligatori portar prèviament les lletres de les cançons a la censura i durant el concert un funcionari de policia comprovava que es fessin afegitons o comentaris entre cançó i cançó, en cas d’incompliment l’entitat organitzadora rebia una forta sanció. Amb el retorn de la democràcia i l’aprovació de la Constitució Espanyola, la censura va quedar suspesa i es donà llibertat de premsa. [FCC/AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments