censal

censal m DR/HIST Dret a cobrar una quantitat anual en concepte de l’interès retut per un capital a préstec que normalment estava garantit per un bé immoble.

Fou molt emprat a l’edat mitjana i a l’edat moderna, ja que permetia fixar un tipus d’interès molt superior al manat en el dret canònic. Davant aquesta situació, el papa Nicolau V reconegué el 1452 els percentatges més alts sempre que no superassin el 10%.

Dins l’àmbit de la Corona d’Aragó , els tipus d’interès solien moure’s entre el 2,5% i el 7%, mentre que a la Corona de Castella eren al voltant del 3%.

El censal fou l’instrument normalment emprat per als emprèstits de deute públic, amb la garantia del cobrament dels impostos administratius per les diferents universitats. Al regne de Mallorca, al llarg dels s XVII, XVIII i XIX, el deute públic assolí uns nivells molt importants que a vegades arribaren a condicionar el conjunt de l’evolució econòmica, sobretot a l’illa de Mallorca, on es controlava aquesta situació mitjançant la institució de la Universal Consignació.

1 censal mort. Normalment s’aplicava sobre l’ús d’un bé immoble (domini útil), a canvi del pagament d’una quantitat anual fixa a perpetuïtat, incloent-hi els hereus de qui prenia el censal (censatari). Es considerava irredimible per ambdues parts, llevat que hi hagués un mal ús evident del bé cedit. Segons quin fos l’acord de cessió, podia ser venut pel posseïdor del domini directe (censualista), que sempre tenia dret a cobrar les 29 últimes pensions anuals, malgrat que no ho hagués fet abans. Aquest tipus de censal fou el més emprat al regne de Mallorca.

2 censal emfitèutic. Semblant al censal mort, tenia la particularitat que el censatari podia vendre part de la finca sempre que hi hagués fet millores considerables i no perjudicàs la renda del censualista. Aquest conservava els drets feudals de fadiga laudemi i podia rescindir el contracte sempre que el censatari abandonàs o fes mal ús de la finca, marcant o arrencant les portes, fet que simbolitzava el comiat. No hi havia prescripció en el pagament de les pensions. El censal es podia redimir pel censatari pagant l’1,5% del valor de la finca, quantitat que substituïa la taxació del censal originari, malgrat que aquest fos desconegut.

3 censal consignatiu. Préstec de capital en metàl·lic que rebia com a retribució de tota o part de la renda que produïa un bé immoble sense incloure garantia hipotecària. Mentre duràs el contracte, el censualista podia disposar del bé, traspassar la garantia a un altre o bé carregar amb nous censals tota o part de la finca o de l’immoble a persones diferents del censatari original.

4 censal reservatiu. Consistia en el canvi que podia aplicar el posseïdor del domini útil en cas de transmissió a un altre, independentment dels drets del senyor que tenia el domini directe.

5 cens d’anap. A l’edat mitjana servia com a instrument emprat per la Universitat per arrendar els impostos i drets, amb la particularitat que es recarregava per l’obligació de l’arrendatari de pagar una quantitat, amb la qual el clavari de la Consignació comprava un anap daurat, en l’escut de la Universitat, per jugar a la ballesta.

Els censals entraren en desús quan, per una pragmàtica de Ferran VI (1750), s’imposà el tipus d’interès castellà (3%) a tots el regnes hispànics. Malgrat això, el dret especial de Balears recollí els censals morts, que el 1920 donaren lloc a una polèmica en la qual intervengueren els més destacats juristes de l’època en l’àmbit local, recuperant de la memòria històrica una bona part dels usos antics. [GMF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments