cenomanià

cenomanià  m GEOL Estatge del cretaci ↑ mitjà, superposat a l’albià ↑ i infraposat al turonià ↑. Els sedi­ments d’aquest sòl estan àmplia­ment representats a Eivissa. A la uni­tat tectònica (→ tectònic) de Cirer-Rei les calcarenites ↑ de la forma­ció d’en Calaveres amb trocolines que contenen nivells de dolomies, pertanyents al tram titonià-valan­ginià, es troben recobertes per ni­vells margosos alternants amb cal­càries argiloses (→ calcària) que abracen el tram hauterivià-cenoma­nià (amb­dós inclosos). Al vessant de ponent de la serra Grossa ↑, cap al puig d’en Cardona ↑, Spiker localitzà la fauna següent: Tritaxia pyramidata i Citharina gr. tricari­nella, espècies que representen l’ap­tià superior-cenomanià. Als tallser­rats des Cubells ↑, en nivells mar­gosos bastant alts, s’ha trobat l’associació Tritaxia pyramidata, Tritaxia du­bia, Lenticulina onachensis, Citharina rec­ta, Ramulina sp. i Ammobacu­li­tes sp., que defineix l’albià-ceno­ma­nià. Entre es Cubells i cala Llentrisca ↑ hi ha calcàries glauces­cents amb colors grisos foscos, en capes de 10-20 cm, separades per margues esquistoses, generalment també de colors foscos, on s’ha tro­bat l’equinoderm Discoidea cylin­drica, que defineix l’albià superior-cenomanià, així com l’ostràcode (→ ostràcodes) Cythereis gr. gatyen­s­is-larivourensis. Al vessant ESE de sa Talaia de Sant Josep ↑, les calcàries marfilenques del cretaci su­perior que la coronen descansen sobre una formació margosa que va de l’hauterivià-bar­remià-aptià-albià al cenomanià, aquest últim sòl datat gràcies a l’espècie Turrilites cf. costratus. Pel que fa la fauna tro­bada a la formació des Portitxol pertanyent a la fàcies urgoniana, algunes associacions de fauna, que a vegades formen lumaquel·les, amb braquiòpodes ↑, la­­mel­­·li­­­­branquis ↑, ammonits ↑ i equi­no­derms ↑, han per­mès reco­nèixer l’existència del ce­no­ma­nià com l’estatge més alt d’aquesta fàcies. A la vall situada entre cala Vedella ↑ i ses Roques Altes ↑ s’ha trobat la fauna següent: a) els braquiòpodes: Rectithyris sp., Kingena sp., Rhynchonella berthe­loti, Orbirhynchia sp. i Cyclothyris sp., que daten el tram albià-ceno­ma­nià; b) els lamel·libranquis: Arctos­trea milletiana i Gryphacostrea ca­naliculata, que defineixen l’aptià su­perior-cenomanià; c) els equino­der­ms: Discoidea subuculus, Epias­ter cf. dallonii, Cidaris cenoma­nen­sis i Or­thopsis granularis, tots ells perta­nyents al cenomanià. A la zona de cala Molí ↑ s’ha trobat fauna que defineix l’albià-cenomanià: Rhyn­chonella cf. wiesti, Plicatula ra­diola, Arctostreon latissimum, Spon­dylus striatus; Panopea sp. aff. mandibu­la i turrilítids indeterminats. Entre cala Molí i la punta des Llosar ↑ s’han trobat els lamel·libranquis: Nei­thea alpina, Protocardia sp., Epicy­prina cf. lincolata i Panopea aff. mandibula, que defineixen l’albià-cenomanià, i l’equinoderm del ce­no­manià Salenia petrolifera. Al nord de cala Salada ↑, a la formació des Portitxol que aflora entre les calcarenites també de la sèrie urgo­niana de la formació des Rubió, els sediments margosos contenen fòs­sils de l’albià-cenomanià (Rhyncho­nella bertheloti) i l’equinoderm Epiaster dallonii. A la vall situada entre es Campvell ↑ i la cala d’Al­barca ↑ s’han trobat els següents equinoderms del cenomanià: Echi­no­brissus similis, Pyrina crucifera, Holaster latissimus i Discoidea su­buculus. I al nord del puig d’en Racó ↑ també s’han trobat els equi­noderms Epiaster dallonii i Holas­ter trecensis. [BEP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments