cavall armat

cavall armat m HIST En l’edat mitjana s’anomenava així l’home que comptava amb les armes i la cavalcadura disposada per entrar en combat en defensa de l’illa. La tinença d’un cavall i de les armes de ferro necessàries en la lluita —cuirasses, cotes de malla, espases, llances i altres— només els era possible als qui gaudien d’un alt nivell de renda, d’altra banda sovent mantengut mercès al poder coactiu que atorgaven aquestes mateixes armes sobre els pagesos que havien de fer efectives aquestes rendes; d’aquí que el mot cavaller faci sovent referència a una classe social elevada i en ocasions als mateixos nobles.

A Eivissa hi hagué setze cavalls armats, quatre per cada quartó. Aquestos es mantenien a partir de les exaccions dels excedents provinents de certes porcions de l’illa anomenades cavalleries ( cavalleria), les quals s’organitzaren ben primerencament després de la conquesta de 1235 en previsió d’un temut contracolp islàmic. Altres cavalls armats eren a sou i en tots dos casos eren els consenyors ( consenyor) qui tenien potestat de lliurar-los a qui volguessin.

Amb tot, més aviat sembla que el teòric paper defensiu dels cavalls armats fou exercit efectivament per les milícies formades per la mateixa població.

Si bé els cavalls armats desaparegueren físicament en època moderna, es mantengué el benefici dels cabals destinats teòricament al seu manteniment, de manera que el segle XVIII encara hi havia famílies que cobraven aquestes rendes i mantenien el títol de cavaller, transmès hereditàriament. De vegades eren famílies que fins i tot vivien fora de l’illa.

S’han conservat alguns noms de casa que fan referència a aquesta institució senyorial i defensiva i fins i tot una vénda, la de cas Cavallers a Sant Joan de Labritja. [AFA]

Descàrregues

Col·laboradors