carabassera

carabassera  f BOT

1. Aquesta denominació inclou un conjunt d’espècies i de varietats botàniques pertanyents al gènere Cucurbita, de la família de les cucurbitàcies.

Les carabasseres són originàries de Mèxic, Amèrica Central i Amèrica del Sud. Els seus fruits madurs són emprats per a consum humà, cuits, en la preparació de melmelades, dolços, etc. Algunes varietats s’utilitzen per alimentar el bestiar. A algunes zones les llavors es mengen directament, o bé se n’extreu un oli. Les flors, una vegada cuinades, també poden ser consumides.

S’ha de remarcar, igualment, la llarga conservació natural que tenen les carabasses una vegada recollides i assecades: fins als sis mesos o més (fins i tot anys) en magatzems, a una temperatura d’entre 8 i 12 graus.

Les carabasseres són plantes anuals, de tipus herbaci, de tiges més o menys hirsutes, amb fulles grans, palmatinèrvies, no sempre lobulades, amb circells ramificats i de creixement indefinit. Les flors són grans, grogues i monoiques. Els fruits són pepònides de paret resistent i gruixuda. Generalment, el terme carabassera s’aplica al grup botànic de les carabasseres d’hivern.

Cucurbita maxima és de tiges rodones, de tacte suau, poc piloses, amb fulles reniformes no lobulades, i té el peduncle d’inserció del fruit cilíndric i sense solcs. Fruits voluminosos (fins a 1 m de diàmetre), de carn taronja. Es cultiven la varietat maxima i la varietat turbaniformis, anomenada en alguns llocs de la pagesia carabassó (que cal no confondre amb la Cucurbita pepo var. condensa, carabassera d’estiu, també cultivada, anomenada carabassó o carabassí, de fruit allargat i sense cavitat central).

En la varietat turbaniformis l’ovari sobresurt considerablement del receptacle i dóna lloc a un fruit amb la part central inflada. Presenta una cavitat central buida, que conté les llavors. S’ha utilitzat com a flotador, lligant-la amb una corda a l’aixella, i com a recipient.

Cucurbita moschata té tiges anguloses, amb pèls i fulles ovades triangulars. El peduncle d’inserció del fruit és eixamplat i amb solcs. Les flors tenen els pètals erguits i grans; fruits variables de color apagat.

Cucurbita ficifolia és una planta perenne que és usada com a ornamental en jardineria.

Cucurbita mixta és de tiges fortes i anguloses, fulles amples poc lobulades; peduncle ample, però no eixamplat; carn de color generalment apagat.

Altres carabasseres que no són englobades per la denominació Cucurbita són:

Lagenara siceraria (Lagenaria vulgaris), carabassera de passadors, de tiges prostrades i serpejant, circells ramificats, fulles cordiformes i de flors blanques i grosses. Els seus fruits tenen una pell fina i dura i, segons la varietat, adopten formes globoses de diferents tipus. S’utilitzen com a recipients, flotadors, etc. A les illes, s’ha usat tradicionalment el dia de les matances per buidar aigua calenta als budells del porc, fent dos forats a la carabassa, un de gran i un de petit, per portar vi, etc.

La carabassera abellera té uns fruits sense carn, de creixement allargat; si la planta es fa emparrar donarà lloc a fruits longitudinals, però si el fruit madura sobre el sòl, els fruits són recargolats. La carabassera abellera rep aquest nom perquè el seu fruit, fent-li un forat i untant-lo de llimó i de sucre, atreu els eixams, que es fiquen dins la carabassa i així es poden transportar al seu destí definitiu.

Luffa cylindrica ocarabassa de fregall, és de consistència molt fibrosa i s’ha sembrat a Eivissa per utilitzar-la com a fregall i com a planta de jardí.

Carabasseres que s’han sembrat tradicionalment als jardins o horts amb fins únicament decoratius són la carabassa mirolla, que té tres puntes i els solcs ben marcats, i la carabassera de perdiuet, de forma allargada i arrodonida, sense solcs i amb un dibuix estriat.

Les carabasses són molt exigents en calor i no suporten les baixes temperatures. No tenen especials requeriments quant a terrenys, però prefereixen els sòls rics ben adobats i frescos. L’excés de reg pot ser perjudicial. Se sembren els mesos d’abril o maig en línies separades de 2 a 3 m, fent forats de mig metre cada metre de distància. S’esporguen regularment per evitar que s’estenguin massa. La recol·lecció es fa als quatre o cinc mesos de la sembra, a la tardor. Normalment es deixen assecar al sol.

En un hort on hi hagi sembrades carabasseres no s’hi han de posar melons, perquè les flors del meló, tot i tractar-se d’un gènere diferent, poden ser pol·linitzades entomòfilament per pol·len de les carabasseres i els melons perden el seu gust, mentre que les carabasses no tornen mai melons. A la pagesia hom sent dir que els melons han estat empeltats per les abelles, apreciació bastant encertada.

2 carabassera de cabell d’àngel. Tipus de carabassera que pertany al gènere Cucumis, de la família de les cucurbitàcies. La Cucumis citrullus var. pasteca és originària de l’Àsia, a diferència de les altres carabasseres, que són de l’Amèrica tropical. El seu fruit és arrodonit, com una síndria, de pell llisa i de color verd clar amb taques blanquinoses longitudinals. La pell és forta i dura. La polpa és de consistència fibrosa i gairebé inodora. La confitura de cabell d’àngel s’obté d’aquesta varietat de carabassa. Se sembra, com les altres carabasseres, entre l’abril i el maig, i es cull als quatre o cinc mesos. [CGV]

Descàrregues

Col·laboradors