captiu -iva

captiu -iva  m i f i adj HIST Antigament s’usaven les formes catiu o cativa. Persona privada de llibertat, esclau, que jurídicament tenia qualitat de propietat pertanyent a un altre individu o a una institució que podia fer la seua voluntat sobre ella: vendre-la, penyorar-la, llogar-la, manumetre-la, intercanviar-la, cedir-la, etc. Molt probablement, durant l’antiguitat, Eivissa fou un centre de redistribució de mà d’obra esclava, però no és fins a l’edat mitjana que aquest fet es demostra clarament; hom coneix de l’activitat piràtica dels andalusins de les Balears, especialment intensificada durant el període de taifa iniciat el s XI, i encarada a la consecució de captius per proveir-ne els mercats illencs. Serà, emperò, a partir del s XIV quan els captius, hòmens i dones, tendran especial importància, no tant pels ingressos reportats per les preses dels corsaris eivissencs o pel mercat redistribuïdor que era Eivissa, com per la presència considerable d’esclaus a l’illa. Les fonts indiquen que les pestes de mitjan s XIV delmen una població que ja havia tengut problemes notables per consolidar el seu establiment a partir de 1235; aquesta minva d’habitants va ser suplida per la importació de captius que foren utilitzats, tant al camp com a la vila d’Eivissa, al si de moltes unitats familiars d’explotació, però en petit nombre a cadascuna d’elles. Aquest contingent forçat ja no desapareix de la documentació fins al s XVIII, ans al contrari es consolida, de manera que forma una capa social dedicada al treball manual més feixuc —feines al camp, a la construcció, a les salines, bastaixos, traginers, carboners, llenyataires, etc.— però que compta amb possibilitats assolibles d’integració en la societat dels lliures. Aquesta llibertat podia ser abastada pel captiu mitjançant diverses vies legals, precedides sovent de la conversió al cristianisme: per manumissió testamentària, per contracte de talla o alforria, per intercanvi de captius; però els esclaus també podien assolir la llibertat per vies il·legals: la fuita, de relativa freqüència. No es pot precisar de moment el nombre de captius d’Eivissa, encara que hom sap que l’any 1673 n’hi havia uns cent-cinquanta, per una població d’unes deu mil persones, encara que s’han de tenir en compte tots els que, des del s XIV fins al XVIII, anaven passant a formar part del conjunt dels lliures, normalment amb els llinatges de llurs amos, amb motius genèrics    —negre, ros, bord, etc.— o únicament amb el nom amb què fou batejat. El comerç d’esclaus representava un lucre tant per als corsaris que els captivaven, i que creaven de vegades greus problemes diplomàtics i judicials quan ho feien il·legalment, com per a la Universitat d’Eivissa , que cobrava un tant per cada captiu que entrava o sortia de l’illa. La presència d’aquest tipus de població, ultra els beneficis que proporcionava, era causant de diversos problemes vinculats a la seguretat, ja que els captius podien organitzar fugides o revoltes, guiar incursions piràtiques i altres mals; de la seua vigilància s’encarregava des del s XIV el mostassaf , i a partir del s XVII el mestre de guaita i el drassaner ; aquest últim tenia cura que els esclaus no circulassin per la drassana ni pels seus voltants i que els vaixells estiguessin encadenats o fondejats lluny sense veles, rems ni timó. L’estreta convivència d’a-quests captius amb les persones lliures creava situacions totalment prohibides per l’Església i pels poders civils, tals com relacions sexuals entre lliures i infidels, actes homosexuals, violacions, i també baralles i crims diversos, tals com robatoris, jocs d’atzar, etc.; el nombre de casos dels quals hom té notícia són considerables, com també ho són els que relacionen captius amb captives. El nombre de batejats o conversos era important, puix que els captius assolien així millors condicions i eren més ben vistos per haver renegat del que es considerava “secta perversa de Mahoma”; el càstig, si es descobria que havia estat una conversió falsa, era, però, molt sever. La qüestió de la religió aflorava per tot arreu, primerament en la diferència del dia festiu setmanal, en l’alimentació, en el vestir i en el pentinat, etc.; en el si d’una societat violenta com era aquella, qualsevol mínima desavinença podia causar un conflicte greu. La desconfiança portà a prohibir que els esclaus treballassin en oficis dedicats a l’elaboració de productes alimentaris. Les persones captivades provenien de terres molt diverses: tàrtars presos i comercialitzats pels turcs, els mateixos turcs, sards, grecs i sobretot gent del nord d’Àfrica —els sarraïns i moros de les fonts—, especialment a partir de l’increment del corsarisme eivissenc el s XVIII. És justament a les acaballes d’aquell segle que el nombre d’esclaus documentats va minvant progressivament fins a tornar-se insignificant; cal explicar-ho per la substitució d’aquests per mà d’obra local, causada per l’augment del nombre total d’habitants de l’illa d’Eivissa. El decret d’abolició de l’esclavitud es promulgà a Espanya l’any 1836. El mot captiu, però, designa, a més, els eivissencs que eren captivats generalment per nord-africans, turcs o francesos, molts dels quals no tornaven mai més; però tant els esclaus d’Eivissa com els illencs apresats tenien l’oportunitat de rescatar-se a canvi del pagament d’un preu o mitjançant el bescanvi “cap per cap”. La mateixa Universitat reservava els ingresos provinents del dret de sortida de captius per al rescat d’eivissencs i tenia privilegi per poder comprar esclaus a Eivissa pel mateix preu que haguessin costat, destinats a operacions d’intercanvi. Aquests procediments eren molt usats i oferien importants guanys, especialment als corsaris d’una banda i altra. Existia, fins i tot, un orde religiós dedicat especialment a la redempció de captius cristians que operava al nord d’Àfrica. La influència de l’esclavitud en la societat tradicional eivissenca fou pregona: el tema aflora a molts dels romanços i llegendes populars, com per exemple “Ses germanes captives” o “N’Escrivaneta”. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments