cap d’olla

cap d’olla  m

1. ZOOL Nom que reben dues espècies de mamífers marins, cetacis representants de la família dels delfínids. Els seus cossos són esvelts i allargats, i en destaquen el cap globós d’on els ve el nom. Ambdues espècies són prou comunes a la Mediterrània occidental.

El cap d’olla negre (Globicephala melaena) és de color fosc amb taques blanques i negres a la part inferior. Té el bec molt curt, l’aleta dorsal llarga i corbada i les anteriors llargues i estretes. És social i generalment viu en grups de 20 a 30 individus, bé que ocasionalment arriben als 100 animals. S’alimenten sobretot de polps i calamars i l’aparellament es pot produir al llarg de tot l’any, sobretot a la primavera i l’estiu. El període de gestació és de 16 mesos i passen de 3 a 4 anys entre naixements.

El cap d’olla gris (Grampus griseus) pot arribar a fer 3’5 m de llarg. Té la part dorsal de color gris, sovent amb ratlles clares, i la part ventral de color blanc i grisa. Normalment s’observa en grups reduïts, d’uns 10 individus, però se n’han arribat a veure grups d’uns 100. És freqüent que segueixin els vaixells. Com el cap d’olla negre, basa la seua dieta en cefalòpodes. [JCP]

2. ORNIT [Caprimulgus europaeus, família dels caprimúlgids i ordre dels caprimulgiformes] Au estiuenca de les Pitiüses de la qual no s’ha pogut confirmar que nidifiqui a les nostres illes, encara que és possible. Això és perquè són aus d’activitat crepuscular o nocturna que durant el dia se situen a terra, on fan el niu, entre el fullatge o una branca, camuflats pel seu polit i mimètic plomatge, la qual cosa els converteix en una espècie de difícil observació i localització. S’alimenta d’insectes, principalment de papallones nocturnes, que caça al vol. Per això té uns grans ulls adaptats a condicions de poca llum i una boca amb el bec curt però amb una gran obertura que fa servir com un embut. Aquest ocell es coneix a alguns llocs com enganyapastors. [JEF]

Descàrregues

Col·laboradors