canana

canana  f ZOOL Nom amb què es coneixen dues espècies de mol-luscos cefalòpodes de l’ordre dels teutoïdeus i de la família dels omastrèfids, semblants als calamars però no tant apreciats. L’Illex coindetii, d’una grandària d’entre els 22 i els 27 cm, pot arribar fins als 37 cm. Al cap, vorejant la boca, té 8 braços d’una longitud inferior a la meitat del mantell i dos tentacles (sacarins) no retràctils amb una longitud que arriba als tres quarts de la longitud total del mantell. La maça d’aquests sacarins té 4 fileres de ventoses, mentre que a l’extrem (dàctil) hi ha 8 fileres de ventoses petites. Les aletes són curtes, triangulars i amples, ocupen el terç posterior del mantell i en conjunt li donen un aspecte romboïdal. El color és més groguenc que el del calamar, però també té taques vermelles-violàcies. És un bon nedador i depredador de crustacis, de peixos pelàgics i altres cefalòpodes. Viu a la Mediterrània i a part de l’At-làntic, a profunditats que poden arribar als 1.000 m, i és més freqüent entre els 30 i els 400 m. Formen agrupacions que fan migracions verticals: de dia cap al fons i de nit cap a la superfície; a l’hivern van a aigües profundes i a l’estiu a les més superficials. La reproducció té lloc a la primavera i a la tardor. Una femella pot produir entre 50.000 i 100.000 ous d’1 a 2 mm de grandària. La seua longevitat és d’un any i mig a dos anys. El Todarodes sagittatus és més gran, d’entre els 30 i 40 cm de longitud dorsal del mantell, i pot arribar fins als 75 cm i 15 kg de  pes. Els 8 braços curts tenen una longitud inferior a la meitat del mantell i presenten dues fileres de ventoses dentades a la cara ventral. Els dos sacarins tenen una maça amb una longitud que ocupa les tres quartes parts de la longitud total del sacarí; aquesta presenta quatre fileres de ventoses, les dues centrals més grans que les marginals. A l’extrem del sacarí (dàctil) hi ha només quatre fileres de petites ventoses. No tenen escut cefàlic (prolongació dorsal triangular del mantell sobre el cap). Les aletes, triangulars i amples, s’estenen pel terç posterior de l’animal. El color del cos és bru-violaci amb taques vermelloses. És una espècie nerítica i oceànica que viu a la Mediterrània i a l’Atlàntic i pot arribar als 2.000 m de profunditat. S’alimenta de peixos pelàgics, crustacis eufausiacis i amfípodes, a més d’altres cefalòpodes. És depredat pels dofins, pels catxalots i per peixos pelàgics com les tonyines. També se l’anomena aluda i pota.  La carn de les cananes resulta més dura i menys saborosa que la dels calamars, sobretot en els individus adults. [SRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments