camp de concentració de Formentera

camp de concentració de Formentera  HIST Creat amb el nom oficial de Colònia Penitenciària de Formentera, tot i que fou més conegut com es Campament , aquest centre de reclusió, que depenia de la presó de Palma, va entrar en funcionament el 1939, poc després d’acabar la Guerra Civil espanyola, i no es tancaria fins al 1942.

Estava encerclat per un mur de pedra d’uns 2 m d’altura a la part terrestre i de xarxes de filferro a l’estany des Peix per evitar les fuites dels reclosos.

No hi ha unanimitat a l’hora de determinar el nombre total dels presoners que hi varen romandre (foren instal·lats en una vintena de barraques de fusta) i la xifra exacta del morts que hi tengué lloc. Tot i això, el que sembla clar és que el camp d’internament formenterer, situat a la vora del port de la Savina , va esdevenir un dels principals centres de reclusió de la costa mediterrània i també un veritable símbol de la repressió franquista contra els vençuts republicans.

Les condicions de vida arribaren a ser duríssimes i el tracte als presoners per part dels funcionaris i vigilants, brutal, segons es desprèn dels testimoniatges dels supervivents; moltes de les morts foren per desnutrició. En va ser director Ángel Llorente Ruiz.

Els investigadors José Luis Gordillo Courcières i David Ginard Féron són els dos màxims estudiosos de la seua malaurada història; el primer (autor de Formentera. Historia de una isla) parla de devers mil presoners i 58 baixes oficials, atès el registre de defuncions de l’Ajuntament de Sant Francesc Xavier. Per la seua banda, David Ginard assegura que el nombre d’empresonats al centre superà àmpliament el miler (de pertot arreu, molts procedents d’Extremadura, també de totes les illes i, fins i tot, alguns estrangers i components de les Brigades Internacionals), mentre que els morts foren bastants més, “dotzenes”, segons aquest; el de Formentera possiblement fou “el més terrible centre penitenciari de les Illes”.

La majoria dels dirigents comunistes illencs que no pogueren exiliar-se varen romandre a la presó formenterera, entre d’altres l’eivissenc Antoni Martínez Juliana , un dels caps del Partit Comunista d’Espanya (PCE) a les Balears.

La colònia penitenciària de Formentera va ser clausurada el 1942 (probablement com a conseqüència de l’avanç de les tropes aliades a l’Àfrica del Nord) i els tancats varen ser traslladats a altres camps de concentració i a presons de la resta de l’Estat, entre altres les de Burgos, Alacant i Lleida.

El Consell de Formentera el declarà Bé d'Interès Cultural el 2014. [XLl/VSF]

Descàrregues

Col·laboradors