calamar

calamar  m
1. ZOOL [Loligo vulgaris, família dels loligínids, ordre dels teutoïdeus] Mol·lusc cefalòpode marí de cos fusiforme amb unes aletes triangulars dorsilaterals que s’estenen a les tres quartes parts de la longitud del mantell. A la part anterior es troba el cap, amb un parell d’ulls molt desenvolupats i la boca envoltada d’una corona de braços de longitud inferior a la meitat de la longitud del mantell, i amb dues fileres de ventoses a la cara ventral; també hi ha un parell de tentacles (sacarins) més prims i llargs que els braços i amb un eixamplament, la maça, amb quatre fileres tranversals de ventoses; les dues centrals són tres o quatre vegades més grans que les marginals. Al contrari que en les sèpies, els sacarins no es poden retreure. El mantell forma una prolongació dorsal (escut cefàlic) petita i punxeguda. La conquilla cartilaginosa és interna, llarga i prima (gladi). Pel que fa a la seua gran-dària, els mascles arriben a fer uns 55 cm de longitud de mantell, mentre que les femelles són més petites: uns 35 cm. El color és blanquinós amb taques roses o vermelles en el ventre i els costats. Les taques són curtes i abundants i són produïdes per concentracions de cromatòfors. Adaptats a la vida pelàgica, són bons nedadors i viuen fins als 550 m de profunditat, bé que són especialment abundants entre els 20 i els 200 m. Formen grans agrupacions a l’època d’acoblament, i es desplacen en el sentit dels corrents sobre qualsevol tipus de fons. Després de la reproducció moren en massa i cobreixen el fons de cadàvers i ous. La posta té lloc en fons d’uns 20 a 40 m, adherint als diferents substrats unes càpsules digitiformes d’uns 10 cm de longitud, que contenen uns 90 ous aproximadament. L’època de la posta és entre març i juliol. L’eclosió dels ous es produeix segons la temperatura de l’aigua: a uns 170 C té lloc als 30 dies. El desenvolupament embrionari és directe i els calamarons, quan neixen, miden uns 2 o 3 mm i pasen devers 2 mesos al plàncton. Els mascles maduren amb uns 15 cm de talla i les femelles amb uns 17 cm, quan tenen entre 11 i 13 mesos; la longevitat és d’uns 12 a 16 mesos. La fecunditat de les femelles depèn de la seua grandària i varia entre els 3.500 i els 6.000 ous. És un depredador molt actiu de peixos, crustacis i altres cefalòpodes. Fan migracions verticals i horitzontals amb finalitat alimentícia i reproductora. Són molt apreciats gastronòmicament i se’ls pot preparar de tota manera. Això explica el seu interès comercial. Hi ha una altre espècie de calamar, Loligo forbesi, de talla més gran: fins a 95 cm en els mascles i 45 cm en les femelles; les aletes són una mica més llargues que en l’anterior. La maça dels sacarins té també quatre fileres de ventoses, però la grandària de les dues fileres centrals és només 1’5 vegades més gran que la de les ventoses marginals. Els ulls són més grans que en l’espècie anterior. En el ventre i els costats del mantell hi ha taques allargades de color vermelló. Els altres caràcters i la seua biologia són molt semblants als de Loligo vulgaris. [SRT]
2. DIAL fig  Membre viril.


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments