cabeçola

cabeçola  f BOT Herbes bulboses del gènere Muscari, de la família de les liliàcies , anomenades també calabruixa . Es caracteritzen per presentar una inflorescència en raïm terminal, amb flors apicals estèrils i inferiors fèrtils, ambdós tipus de diferent forma i color. Els tèpals estan soldats formant una corol·la que sembla una caçoleta. Els fruits són capsulars amb dues llavors negres a cada lòcul. El Muscari comosum és el de major talla, amb un bulb globós o ovatopiriforme, de 2 a 4 cm de diàmetre, cobert de túniques brunes o rogenques, sense bulbets de multiplicació, el qual sol trobar-se a més de 5 cm de profunditat. Les fulles són basals, canaliculades, arriben fins als 60 cm de llarg i 2’2 d’ample; són d’un verd lluent, amb nombrosos nervis ben patents, amb el marge denticulat i acaben en una punta en forma de caputxeta. La inflorescència és única i arriba als 70 cm, en raïm laxe cilíndric o piramidat. Els pedicels de les flors fèrtils són més llargs que el perigoni, amb una petita bràctea a la base. El periant fèrtil, en forma de tub acampanat, té de 7 a 8 mm de llarg i és de color bru olivaci. Les flors superiors, estèrils, són dretes, violàcies i sostengudes per llargs pedicels, de tal manera que formen una espècie de pinzell. Floreix de març a maig. És molt corrent a Eivissa i a Formentera en camps de conreu i a vegades es troba també a la garriga; es troba en abundància en sòls arenosos. És planta mediterrània, que també arriba a l’Europa central i oriental. El bulb conté una subs-tància afí a una saponina, que té propietats diürètiques. El Muscari neglectum és de mida més petita. Té un bulb ovat, que arriba a 2’5 cm, amb túniques brunes i porta nombrosos bulbets de multiplicació a la base. Les fulles són linears recorbades i fortament canaliculades, de fins a 5 mm d’amplada i més llargues que la inflorescència. El raïm és dens, de forma ovada o oblonga. Les flors fèrtils són oblongues, urceolades, de 4 a 6 mm de llargada, d’un blau violaci fosc, amb una obertura circular, amb cinc dentetes de color clar i sostengudes per curts pedicels amb dues bràctees a la base; emeten una forta olor de pruna. Les flors estèrils són d’un blau més clar. Viu a Eivissa, en camps i zones forestals, en terres roges i sobre sòls rocosos. Aquesta espècie no ha estat trobada a Formentera. És planta mediterrània i centreeuropea. [NTT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments