bivalves

bivalves  m pl ZOOL Classe de mol·luscs caracteritzats per tenir la conquilla formada per dues peces o valves generalment simètriques, una dreta i l’altra esquerra. La mida va de 0’5 a 50 cm. Les dues valves s’articulen en una zona plena de dents i cavitats que fan encaixar una peça amb l’altra (xarnera). A més, ajuden a tancar les valves dos músculs adductors. El cap és reduït o atrofiat, però el peu és molt desenvolupat, té forma de destral i és destinat a excavar en el substrat, ja que són animals amb molt poca mobilitat, en estat adult. Malgrat tot, n’hi ha que donen grans salts amb ajut del peu o bé neden obrint i tancant violentament les valves de la closca. Del dors de l’animal surten dos plecs amplis, un per cada costat, que formen el mantell que recobreix el cos i secreta la conquilla. Davall del mantell hi ha dos parells de brànquies, generalment amb forma de làmina. La conquilla dels bivalves és formada com la dels gasteròpodes per una capa externa còrnia, el periòstrac, que es desprèn en els exemplars morts. Més avall hi ha una capa gruixada de carbonat de calci, que en molts de casos es divideix en dues parts: una externa, d’estructura prismàtica, i una interna de nacre. Els cossos estranys o els paràsits introduïts entre el mantell i la conquilla són englobats per la capa de nacre i així es formen les perles. Els bivalves s’alimenten filtrant l’aigua i retenint les partícules del plàncton que hi ha en suspensió. Per a aquesta funció les brànquies tenen la superfície recoberta de cilis que produeixen corrents d’aigua que travessen les brànquies. La major part dels bivalves viuen enterrats a l’arena o al fang, o bé es fixen a un suport: roques, molls, bucs d’embarcacions, cordes, etc., amb l’ajut d’una glàndula que produeix filaments de fixació. També n’hi ha que excaven i foraden roques i fustes amb secrecions àcides del peu. La majoria dels bivalves tenen els sexes separats, si bé hi ha moltes formes hermafrodites. L’ou dóna lloc a una larva pelàgica que presenta en el dors un rudiment de la conquilla bivalva. La classe dels bivalves es divideix en dues subclasses considerant l’estructura de les brànquies: els protobranquis, amb brànquies allargades i filamentoses, i els lamel·libranquis, amb brànquies laminars. Se’n coneixen unes 8.000 espècies, unes 400 de les quals s’han trobat a la Mediterrània. Són preferent-ment marins, si bé n’hi ha formes d’aigua dolça. La majoria dels bivalves són comestibles crus o cuits, i per això són explotats econòmicament. A aquest grup pertanyen les ostres , els musclos , les navalles , els dàtils de mar , les copines , les enclotxes i les petxines , entre les formes apreciades, i d’altres com el cor de bou , el peu de cabrit i el corc marí o broma, productor de greus danys a les fustes submergides. A més se’n coneixen moltes espècies fòssils. Viuen bastant de temps, entre vint i seixanta anys, segons l’espècie. A les closques presenten bandes de creixement. És freqüent trobar un bon nombre de closques, generalment erosionades, a les platges després de les maregassades. [SRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments