besant

besant m NUM/HIST Moneda d’or dels emperadors bizantins. Per extensió, a l’edat mitjana s’aplicà a qualsevol moneda d’or o plata de 24 quirats. Segons recull el DCVB , el besant d’or valia devers 10 pessetes i el blanc o de plata la quarta part del besant d’or. En el document de la dotació de l’església d’Eivissa (Llibre de la Cadena. Sign XVIII. 1 Arxiu Històric Municipal), de l’any 1235, es deia que es dotava la nova parròquia amb dos-cents cinquanta besants d’argent cada any («item assignam a la dita Sgleya e als ministres daquella Doscents cinquanta besants en argent bo, e ppur, e de just pes cascun any rebedor del cappella, en les rendes de las Sa-linas...»). A la primera donació de les salines , feta el 1261 per Guillem de Montgrí i l’infant Jaume de Mallorca (futur Jaume II de Mallorca ), reberen com a pagament 1.500 besants d’argent el primer i 500 l’infant Jaume. A la mateixa donació, de la Carta de les franqueses, llibertats e costums d’Eivissa, en el capítol de la donació de la sal figura que, tant l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca, com Guillem de Montgrí, senyor d’Eivissa, atorguen als habitatnts de l’illa que per cada modí de sal que treguin dels estanys obtendran un besant i mig («de cascu modi haiats I besant e mig a la propietat vostra...»). Amb el temps, acollint-se a aquest dret, totes les famílies eivissenques pogueren disposar gratuïtament de la sal que necessitaven. [EPG/FTR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments