beaces

beaces f pl CULT POP 1 Conjunt de dos senallons fondos i grans realitzats amb llata, generalment d’espart o de palma, units per damunt amb una cor-retja o llata. Es col·locaven damunt d’un animal de preu, per la part de l’ansa, de manera que cada una d’elles queia a un costat de l’animal; d’aquesta manera servien per dur-hi productes agrícoles. S’empraven normalment per baixar a la ciutat a comprar i per portar menjar, ja que per carregar al camp ja hi havia les sàrries fetes d’espart. [AMB/CSC] 2 loc Tenir beaces (una persona): s’aplica a la persona que té actituds o conductes negatives. [AMB]

Descàrregues

Col·laboradors