baula

baula f ETNOL Cadascuna de les anelles que formen una cadena. Al final del s XVII i a l’inici del XVIII, els cadenons que es descriuen notarialment a Eivissa són generalment de baula rodona. Algunes vegades es precisa, a més, el nombre de baules o peces que conformen la cadena; és el cas del «cadenó doble baula redona amb cent seixanta nou pesas» que es registra el 1691, amb una altra també de baula rodona i «més sensillo», de «doscientas y nou baulas», igualment «entre ganxo i bellota» (APE, Hervàs, fol 232v). D’un d’aquests dos cadenons penjava el clauer que els acompanya, de «dos camas baula de cadena» i «seixanta dos baulas eo pesas» (APE, Hervàs, fol 232v). El 1729 es constata per primera vegada la «baula cairada» en un clauer de 87 peces (APE, J Rosell, fol 121v). I el 1763 ja es considera antiga la baula rodona que hi ha en una cinta (APE, J Sala, fol 95v). Quant a les mesures de les baules, són indicatius dos registres de 1693 i 1763, que mostren, respectivament, la presència als «cadenos» o «sintas» de les grans i rodones, o de les petites, sense precisar més (APE, Hervàs, 1693, fol 122v-123; J Sala, 1763, fol 102v). [LMP]

Descàrregues

Col·laboradors