avifauna

avifauna f ORNIT És el conjunt d’espècies d’aus que viuen en un territori. A les Pitiüses, està determinada per una sèrie de factors. Així, el caràcter insular del territori, afegit a la seua petita extensió, limita el nombre d’espècies, com a conseqüència de la poca diversificació d’hàbitats. Un altre factor és la situació geogràfica de les Pitiüses, que fa d’aquestes un lloc de pas important en les rutes migratòries de moltes espècies d’aus. També hi influeix l’acció de l’home, que ha transformat gairebé tots els hàbitats, afavorint unes espècies més oportunistes (teulats, gavines, estornells, etc.) i perjudicant-ne d’altres més sensibles, fins i tot provocant la seua extinció, almenys com a reproductores (àguila peixera, esparver, flamenc, etc.). Per altra banda l´avifauna de les Pitiüses ha anat variant molt amb el temps. Abans de l´arribada de l’home, la situació era semblant, però hi havia algunes diferències: les Pitiüses eren les illes mediterrànies més grans que no tenien mamífers en la seua fauna, fet que va convertir les nostres illes en la major colònia d´aus marines de la Mediterrània; en destacaven sobretot els virots. A més, gràcies al registre fòssil, sobretot des Pouàs , se sap que existien a Eivissa, a part de moltes espècies actuals, algunes de ja extingides a les Pitiüses, com la grua de les cavernes (extinta), el pioc salvatge (Otis tarda), l’àguila marina (haliaetus albicilla), desplaçada a l’est d´Europa, o la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), espècie en clara regressió. Pel fet de la nostra condició d’illes, un dels grups més importants d’aus és el dels ocells marins, grup d’entre el qual destaquen les gavines , amb diverses espècies, els virots , les baldritges , els boixos o càganos , els corbs marins i els paios . A les zones humides, com ses Feixes i ses Salines , és fàcil veure una avifauna adaptada a aquest hàbitat, amb potes llargues, dits palmats i becs allargats, etc., com és el cas de les aus limícoles com els xerraires , els picaplatges , les becassinetes , o com el de les anàtides com l’àneda blanca , el coll verd o l’ànec de plomall ; a més hom pot trobar gallinetes d’aigua , flamencs , agrons , esplugabous , etc. A l’interior, en els camps es poden trobar terrol·les i titines , de colors críptics. I també formiguers , amagats a les soques dels garrovers, o ulls de bou i els coneguts puputs , caderneres , gavatxets rojos , teulats i capsigranys . Per altra banda, dins els boscos són bons de trobar els reietons , les cegues , els picaformatges , els lluguerets o els cucuis i, amb molta sort, els trencapinyons . Un altre grup important és el dels rapinyaires: entre els diürns, el més abundant és el xoriguer , que es pot trobar pertot arreu. També és molt freqüent el falcó reial i, a partir de la primavera i durant tot l’estiu, el falcó torter o marí, que arriba a les nostres illes per niar, procedent de Madagascar. De vegades les Pitiüses reben individus en migració d’àguila coabarrada i esparvers , entre d´altres. A més, encara es pot trobar algun exemplar d’àguila peixera , tot i que està extingida com a reproductora. Els rapinyaires nocturns són l’olibassa , el mussol , el mussol reial , del qual hom sap que nidifica a Eivissa i a Formentera des de fa molt pocs anys, i el mussol emigrant . [JCP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments