atletisme

atletisme m ESPORT El començament de l’atletisme a Eivissa va notablement associat a la persona d’Antoni Bonet Riera . L’any 1944 es va muntar un gimnàs descobert a la confluència dels carrers del Bisbe Carrasco i d’Antoni Guasch Juan, on hi havia espatlleres, plíntons, un fossat per als salts, entre d’altres coses. Hi entrenaven sobretot l’esmentat Antoni Bonet (consumat especialista en salt de perxa) i Vicent Riera Roig “Palau” (velocista). També entrenaven as Campet (al principi de l’actual avinguda d’Ignasi Wallis), i al camp de sa Palmera (ja a la zona des Pratet). En les festes patronals de Santa Maria d’Eivissa, al passeig de Vara de Rey, s’organitzaven algunes curses de 100 m (guanyades quasi sempre per en “Palau”), que solien anar des de l’actual hotel Montesol fins a Ebusus. El Front de Joventuts també organitzava curses de 400 m al mateix lloc —una volta al passeig de Vara de Rey. Aquests esdeveniments succeïen els anys 1947-49. Llavors no hi havia campionats oficials a les Pitiüses, atès que no existien ni instal·lacions esportives homologades, ni jutges que poguessin acreditar les marques dels atletes. Mentre que en “Palau” practicava l’atletisme per simple afició, Antoni Bonet participava en competicions estatals i internacionals en la modalitat de salt de perxa, i formava part de la selecció espanyola com a campió d’Espanya que va ser d’aquesta difícil especialitat, en aquells temps, amb rudimentaris mitjans tècnics, econòmics i materials. Sembla ser que hi havia un militar eivissenc anomenat “es Cubano”, també velocista com en “Palau”, i potser campió d’Espanya militar.

Més endavant, l’any 1970, cal destacar Catalina Costa Torres, que obtengué el rècord de Balears de salt de longitud i el mantengué durant molts d’anys, amb 4 m i 28 cm. Arran d’aquest fet es construí un fossat de longitud darrere les graderies de l’antic camp municipal de futbol d’Eivissa. Després d’aquesta primera etapa se n’inicia una altra que arriba fins als nostres dies sense interrupció i amb una progressió qualitativa i quantitativa admirable. Devers l’any 1974 el Front de Joventuts organitzà un curset de promotors i dirigents esportius amb una especialitat d’atletisme. A continuació, l’any 1975, la Federació Balear d’Atletisme, dirigida per Josep Ors, va iniciar un curset de monitors poliesportius, amb l’atletisme com una de les modalitats. Poc després, el mateix any, Josep Sanchís, actual president balear de tir amb bassetja, va promoure el primer curset de jutges d’atletisme. Fou aquest mateix any que es fundà el Club Atletisme Pitiús , promotor i impulsor d’aquest esport durant molts d’anys, juntament amb les persones que crearen l’atletisme federat a Eivissa i Formentera: Germà Olariaga, J. Josep Torres, Armand Tur, Joan Josep Marí Benítez i, sobretot, Antoni Roig Serra , vertadera institució de l’atletisme a les nostres illes i entrenador del Club Atletisme Pitiús. Els primers atletes federats foren Vicent Tur Noguera , Armand Costa i Orellana, entre d’altres. La primera cursa popular important va ser la correguda entre Eivissa i Santa Eulària, amb una gran participació d’atletes populars i alguns de federats. Guanyà la cursa Romeo, de Madrid, seguit dels eivissencs Massanet, categoria sènior, i Antoni Suñer Torres , aleshores júnior, en tercera posició. Altres curses populars a destacar varen ser la Semimarató d’Eivissa , la Pujada a la Catedral , la Pujada Anàrem a Sant Miquel Festes de Sant Bartomeu Milla Urbana Illa d’Eivissa Milla Urbana Eivissa en Festes , Es Pla de Vila, Cursa Popular Ku, Sant Jordi-sa Canal-Sant Jordi, Port des Torrent-Sant Antoni, Cross de Sant Agustí, Cross de sa Sal Rossa, Festes de Sant Jordi Cursa Popular Joan XXIII , entre d’altres curses.

Alternant amb les primeres curses populars també destacaven atletes de pista. El primer i més important va ser Vicent Tur Noguera, del Club Atletisme Pitiús —entrenat per Antoni Roig—, que al final de la dècada dels setanta aconseguí el Campionat de Balears de pista a l’aire lliure en la categoria juvenil, en les distàncies de 1.500 i 5.000 m, i fou campió de Balears júnior de cross. Dos anys després fitxà per la secció d’atletisme del Barcelona. Devers l’any 1979 es fundà la Joventut Atlètica Sant Antoni , amb la qual cosa es creen una competència i una rivalitat esportiva sanes i, s’aconsegueix impulsar, al mateix temps, l’atletisme al municipi de Sant Antoni de Portmany. En aquest ambient de curses populars amb els corresponents fondistes i el sorgiment d’atletes de pista de velocitat i mig fons sobretot, al principi dels vuitanta la Delegació d’Esports, mitjançant el seu delegat Juan Gallego Tomico , va fer les gestions oportunes davant el Consell Superior d’Esports perquè s’arreglàs el camp de Can Bofill a fi de poder-hi entrenar, i es marcà, amb guix i una corda, el perímetre de la pista, que feia uns 300 m de circumferència. L’any 1984 també s’adequà la pista del camp de Can Coix per entrenar.

D’aquesta manera, amb els pocs mitjans materials amb què hom comptava, i malgrat que les marques no podien ser homologades, les referències eren òptimes, ja que els representants de les Pitiüses començaven a destacar en l’àmbit balear, i, en algun cas, de l’Estat: els més destacats són Carles Meléndez, els germans Antoni i Rafel Domínguez Mulet, Valentí Ruiz, Consuela Schafenberg , María Baena , Elisa Escalona, Carles Ribas, etc. El treball dels entrenadors comença a fructificar amb la presència de molt bons atletes. A mitjans de la dècada dels vuitanta es crea la secció d’atletisme de la Societat Esportiva Portmany . La pràctica de l’atletisme també s’introdueix als centres escolars, la participació dels quals es manifesta en els controls efectuats per la Conselleria d’Esports.

Ja l’any 1989 es fa realitat la pista d’atletisme municipal de Can Misses, que tarda alguns anys a ser homologada a causa de detalls quasi insignificants. En aquests anys no existeix la Delegació d’Atletisme, però s’aconsegueix formar una gestora integrada per representants dels clubs d’atletisme existents. L’any 1991 es funda el Club Atletisme Eivissa , integrat per la majoria d’atletes de la Joventut Atlètica Sant Antoni i entrenat per Lluís Lliteras Costa . S’organitzen cursets de jutges d’atletisme i un de monitor d’atletisme per tal d’atendre la demanda d’atletes que volen practicar aquest esport i homologar les seues marques. L’inici dels anys noranta és òptim quant a participació de centres escolars, clubs, etc., cosa que comporta la necessitat de controlar el que s’organitza. Precisament sorgeix la Delegació d’Atletisme, dirigida per Josep Maria Pérez, que també es fa càrrec del conjunt de jutges d’atletisme d’Eivissa i Formentera, amb una tasca difícil de creació i de consolidació de les bases d’un atletisme ben estructurat, amb el suport de les institucions públiques. S’organitzaren, al llarg d’aquests primers anys, diversos campionats de Balears de cros en totes les categories, des de veterans fins a les que comprenen l’esport per a l’edat escolar. Durant la temporada 1992-93 s’organitza el Campionat de Balears de Pista d’Estiu d’infants i cadets a Eivissa. Es formen l’escola municipal d’atletisme d’Eivissa, primer, i, més tard, la de Sant Antoni. En aquest municipi està per acabar una pista d’atletisme amb les dimensions d’una pista coberta voltada d’un velòdrom. Per augmentar encara més el nivell dels atletes federats i escolars de les Pitiüses, així com el dels tècnics, es duen especialistes que imparteixen coneixements i exposen experiències, amb la col·laboració de les institucions públiques. A Eivissa, s’han fet concentracions de les seleccions espanyoles de mig fons de la categoria júnior, i també dels millors especialistes de marxa atlètica d’Espanya —dels millors del món.

Amb aquest tipus d’iniciatives, es pretén millorar el nivell local i demostrar que a Eivissa hi ha unes instal·lacions esportives, unes condicions naturals i climàtiques i una infraestructura mínimes per acollir esdeveniments semblants. Finalment cal destacar la important tasca d’Antoni Costa Balanzat, en la recerca de nous valors i, sobretot, en la confecció d’estadístiques. [AST]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments