atacs turcs

atacs turcs HIST L’expansió turca cap a la Mediterrània occidental s’accelerà a partir de mitjans del segle XV, amb la caiguda de Constatinoble (1453). Allò que fins llavors s’havia conegut com llac cristià, la Mediterrània, començà a convertir-se en un mar perillós. Els turcs arriben ben aviat a la Mediterrània occidental, on compten amb el suport dels petits emirats nord-africans. Molts dels seus atacs són organitzats pels germans Barba-rossa . Potser un exemple del que passava aleshores sigui l’illa de Menorca. Un dels germans Barba-rossa va ser el responsable l’any 1535 d’un atac contra Maó (Menorca), on després de quatre dies de setge hi va haver més de vuit-cents morts. Aquest atac era la resposta turca a la conquista de Tunis per part de les tropes del rei Carles I . La mateixa illa de Menorca hauria de patir un atac encara pitjor el 1558, quan un estol de 150 naus, al front de les quals anava Pialí Patxà atacà Ciutadella. Després d’uns dies de setge la ciutat va caure en mans turques, i més de quatre mil presoners varen ser enviats cap a Istambul. Els atacs turcs continuaren sent molt intensos fins a la batalla de Lepant (1571), on la flota de la confederació hispana va derrotar la turca. De tota manera, això no significà la fi dels atacs turcs, en gran mesura perquè Felip II desplaçà el seu centre d’atenció cap a l’Atlàntic, per protegir l’or i els altres metalls preciosos que venien d’Amèrica. Pel que fa a les illes Pitiüses, també patiren gran quantitat d’atacs turcs al llarg del segle XVI, per bé que cap d’ells no va arribar a tenir la intensitat dels que va patir l’illa de Menorca. Els atacs procedents del nord d’Àfrica eren habituals des de gairebé el mateix moment de la conquista, i contribuïren, al començament del segle XV, al despoblament de l’illa de Formentera. Ja el 1501 l’illa d’Eivissa es preparava per defensar-se d’un possible atac per part del pirata turc Camelí. El perill era realment elevat, perquè un dels pilots de les naus turques era Jordi Andreu, un renegat eivissenc. Per sort, no va ser necessari utilitzar l’important sistema defensiu que s’havia preparat, perquè l’atac no es va arribar a produir. L’any següent la flota de Camelí tornà a apropar-se a Eivissa, però no hi ha notícies de cap atac. El 1505, una altra flota, que havia sortit d’Orà, va atacar diferents punts de l’illa, i va fer vint-i-quatre captius a Portmany. Fer una relació detallada de tots els atacs turcs requeriria massa extensió, motiu pel qual només se n’esmenten els més importants. Un dels més rellevants tengué lloc el 1536, quan un estol format per naus turques i franceses atacà Eivissa i bombardejà la vila. En aquest atac, l’església de Santa Maria rebé alguns impactes. Després de desembarcar, hom va atacar el raval de la Marina, i entrà fins i tot a la capella del Socors. Com és de suposar, una de les zones més castigades va ser el camp, que va sofrir atacs i destruccions a les zones de ses Salines i de Santa Eulària. Fou molt semblant un altre atac que tengué lloc el 1538, quan vint-i-cinc naus turques, després de fer escala a Formentera, desembarcaren a ses Salines, i després es dirigiren cap a la vila, que en va repel·lir l’atac. Davant aquesta circumstància, els turcs arrasaren els camps a la zona de Santa Eulària i hi feren presoners. L’any 1543 varen ser vint galeres i tres galiotes les responsables d’un atac contra les nostres costes. En concret, el desembarcament es va fer a Santa Eulària, on captivaren algunes dones. Després d’un combat amb les tropes defensores, els atacants fugiren. Pocs dies després, de vint-i-sis galeres turques, desembarcaren mil hòmens a la zona de ses Salines, des d’on atacaren la vila, però no aconseguiren entrar-hi. Per dificultar els atacs contra la vila d’Eivissa, hom ordenà que s’ender-rocassin les cases i la capella que hi havia al raval de Santa Llúcia , i la capella del Socors, al raval de la Marina, ja que des d’elles es podia disparar contra el sector emmurallat. Davant tants d’atacs i la inseguretat que es patia a les nostres illes, la corona decidí enviar, l’any 1551, dos-cents soldats com a protecció, si bé els jurats demanarien, més endavant, que n’augmentàs el nombre fins a sis-cents i que també s’enviassin peces d’artilleria. L’augment no s’arribà a produir mai. El 1553 hi hagué un nou atac, aquesta vegada a Albarca. El mateix any es va fer una primera inspecció a les murades d’Eivissa, que portaria, més tard, a la construcció de les murades renaixentistes , obres iniciades sota la direcció de Giovanni Battista Calvi i acabades per Giacomo Paleazzo “el Fratín”. Però els atacs continuaren, de moment. Així, el 1563 hi ha un desembarcament a la zona de ses Salines, arran del qual es fan alguns captius. Curiosament, el pitjor de tots els atacs de què es té notícia, tengué lloc l’any 1578, quan els turcs ja havien estat derrotats a la batalla de Lepant i les obres de les noves murades ja estaven relativament avançades. L’atac degué aprofitar la gran concentració de persones que provocaven les mateixes obres de les murades, motiu pel qual els turcs atacaren el raval de la Marina, profanaren el temple que hi havia i s’emportaren més de cent vint persones captives. Una mostra del gran impacte que han tengut els atacs turcs sobre la població de les nostres illes, es pot trobar en la seua perduració a través del romancer popular, on figuren referències de diversos apresaments. Les més conegudes apareixen a Ses dos germanes captives i a N’Escrivaneta, romanços popularitzats pel grup Uc . [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments