arrabat

arrabat m HIST Veu d’origen àrab, derivada d’ar-rabad, paraula que designa els nuclis sorgits extramurs d’una ciutat.

La tercera tanca de la fortificació medieval de la ciutat d’Eivissa apareix repetidament esmentada amb aquest nom, vora la denominació de vila d’avall. No hi ha dubte que es tracta d’una persistència del nom des de l’època en què degué ser un arrabat de la ciutat islàmica, els s X i XI, fins que en un moment indeterminat d’aquest darrer segle o l’inici del XII es va protegir, formant la tercera tanca del triple recinte fortificat. Aquesta, definida i delimitada per l’historiador Antoni Costa Ramon , està situada a la banda nord de la ciutat i quasi la totalitat dels seus murs són exteriors, excepte el de contacte amb la vila mitjana, que va des de la torre octogonal del Seminari (XVIII) fins a la ronda de Giovanni Battista Calvi i discorre paral·lel al carrer de Sant Josep, on es poden veure dues torres (XX, XXI) unides per un llenç de murada feta de tàpia amb una base de pedra irregular. Es tracta d’un dels trams més ben conservats de l’antiga fortificació. A l’altura de l’escala que baixa fins al carrer de la Santa Faç hi devia haver la porta que comunicava ambdós recintes. De la cara N de la torre del Seminari parteix el llenç que tancava el recinte per llevant; aquest tram descendeix en direcció N i passa per la plaça del Regent Gotarredona, i a l’esquerra de l’escala de Pedra fins a l’extrem W de la plaça de Vila. En aquest punt, coincident amb l’inici del carrer de la Santa Creu, es trobava, flanquejada per dues torres immediates (XXVII i XXVIII), la porta Major. El seu nom fa al·lusió, sens dubte, a la seua importància, ja que es tracta de l’accés més pròxim a la ciutat des del port. La porta encara es conservava el segle XVIII, ja que s’esmenta en un nomenclàtor municipal d’aquest segle.

Del tram de murada que tancava el recinte pel nord tan sols es reconeixen les dues torres situades als extrems E i W. Es tracta de les úniques torres circulars de la fortificació (XXVIII i XXX). La primera, queda dins el baluard de Sant Joan , al costat del carrer de sa Murada. L’altra apareix en els textos mencionada com torre Nova, apel·latiu que devia fer referència a una construcció o reconstrució tardana. És situada sobre el baluard del Portal Nou i fou seccionada quan es construí el cavaller de Sant Pere. El tram que enllaçava aquestes torres no és visible, encara que devia seguir una trajectòria similar a l’actual alineació d’habitatges del carrer de sa Murada, sota els quals encara podria conservar-se.

Prop de la plaça del Sol, just a la confluència dels carrers de Sant Lluís i Sant Antoni, hi havia una altra porta exterior del recinte. El seu nom no apareix als plànols antics, però Josep Maria Quadrado l’identifica com el portal des Aiguaders , influenciat per la visió de les persones dedicades a transportar aigua a la ciutat. Respecte d’aquest tram hi ha un fet històric molt important: es tracta del setge del rei de Castella a la ciutat d’Eivissa, l’any 1354; després del desastrós incident, els jurats demanen ajuda al rei d’Aragó per poder adobar la fortificació que havia quedat força destrossada. En aquest document es mencionen, concretament, les obres del mur nord de l’arrabat, i s’indica que hagué d’alçar-se de nou més endins per allunyar-lo d’un penyal que resultava perillós per a la defensa. Els llibres de la Universitat també esmenten algunes reparacions fetes en aquest tram de la fortificació, que per la seua situació exterior, a la part més baixa de la ciutat, degué sofrir nombrosos atacs.

Al marge d’aquest espai fortificat, no hi ha dubte que durant els segles medievals es crearen altres nuclis extramurs per causa de la manca d’espai dins la ciutat emmurallada, nuclis als quals al·ludeixen els textos escrits.

a) Arrabat islàmic. El Liber Maiolichinus, el segle XII, fa una important descripció —encara que una mica fantasiosa— de la ciutat, defensada amb una triple muralla i amb fossat, a la vegada que es fa al·lusió a les cases d’extramurs, situades al peu de la muntanya, a la banda de ponent. Encara que de moment hi ha poques dades sobre aquesta qüestió, podrien identificar-se amb un nucli d’habitatges (alqueries) situats a les proximitats del puig des Molins , on s’han documentat arqueològicament almenys tres llocs d’hàbitat. Dins la part actualment closa del puig des Molins, pròxima a la via Romana, es varen descobrir fa uns anys restes d’una alqueria islàmica i el pou d’una sènia. Una altra estructura similar fou localitzada a un centenar de metres de l’anterior, concretament als núm 5-7 del carrer de Lleó, i finalment, no gaire lluny dels nuclis anteriors, al núm 33 del carrer d’Aragó, també es trobaren restes d’una instal·lació islàmica. Aquests emplaçaments, situats massa junts per ser alqueries aïllades, podien formar part del barri extramurs que esmenta el mencionat llibre.

b) Les cases de sa Creu. Encara que tradicionalment no se li ha aplicat el terme d’arrabat, sí que ho és des del punt de vista formal. Es tracta d’un agrupament de cases als voltants de sa Drassana . Els habitatges varen ser enderrocats el 1543, ja que era molt perillós viure-hi a causa dels continuats atacs piràtics ( atacs turcs) que sofrí la ciutat a la primera meitat del s XVI. Més tard les edificacions d’aquesta zona formarien part de l’anomenat raval de la Marina.

c) Puig de Santa Llúcia. Sobre el puig hi havia, el segle XVI, abans de construir-se les murades, un important agrupament de cases que foren englobades dins el recinte renaixentista gràcies a la modificació del projecte fet per l’enginyer el Fratín el 1578. [RGB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments