argelaga

argelaga f BOT
1. [Ulex parviflorus] Arbust molt espinós, de la família de les lleguminoses, de fins a 1 m d’alçada, amb branques i fulles adultes transformades en fortes espines; la tija principal i les branques espinoses són estriades. Fulles juvenils escasses i petites. Les flors, nombroses, amb corol·la papilionàcia i calze també groc, tenen 1 cm de llarg i estan sostengudes a les espines per un curt peduncle; els fruits, de 7 a 8 mm, són uns llegums peluts de color marró quasi ocults pel calze ja sec. Floreix a l’hivern, des de novembre fins al mes de març. És espècie abundant a tot Eivissa fora de la part de Sant Josep i es Cubells. Falta a Formentera i a la resta de les Balears. S’estén per les terres pròximes a la costa, des del sud de Portugal, vorejant la Mediterrània penínsular, fins a Provença. Era una planta molt usada per socarrar el porc el dia de matances.2 argelaga vera [Calicotome spinosa] Arbust de la família de les lleguminoses, amb les branques laterals transformades en espines. Té una alçada d’1 a 2 m. Les fulles, trifoliades, són petites i amb el pecíol tan llarg com el folíol central. Flors molt nombroses, papilionàcies, de color groc i d’1’5 cm de longitud. Els fruits són uns llegums d’uns 3 a 4’5 cm de llarg. Floreix els mesos d’abril i maig. Aquesta espècie està molt localitzada al nord de l’illa, especialment a Sant Joan (sa Mala Costa , el puig Gros , es Murtar , es Canaret , etc.) i també a Sant Miquel (puig Pelat , torrent des Forn Nou ) i a Sant Mateu (cala d’Albarca , Besora , serra des Forn Nou ). Falta a Formentera. Té una distribució mediterrània occidental.3 argelaga peluda [Genista hirsuta] Arbust de la família de les lleguminoses, de 20 a 80 cm d’alçada, molt espinós, que en general adopta formes arrodonides més amples que altes; les espines, d’1’5 a 2 cm, són simples, sense cap bifurcació i molt primes; a final d’octubre perd les fulles, situades alternes, que tornen a sortir amb els brots de l’any següent, el mes de febrer. Aquestes tenen 1 cm de longitud, són lanceolades i estan recobertes de pèls blancs, igual que les branques i espines joves. Les flors són de color groc d’1’5 cm; té l’inici de floració a començament de maig, l’òptim a la darreria del mateix mes, i la finalitza a mitjan juny. És espècie calcífuga que, a Eivissa, viu molt localitzada i constitueix una varietat botànica exclusiva, anomenada trichoacanta. Es distribueix sobre terres roges, dins un triangle format per cala Llonga , i els nuclis de Sant Carles i Sant Llorenç. L’espècie és localitzada al quadrant sud-oest de la península Ibèrica. [CGT/NTT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments