agustines

agustines SOC Denominació comuna a les nombroses congregacions femenines que organitzen la seua vida comunitària d’acord amb l’espiritualitat de sant Agustí d’Hipona.

D’aqueixes congregacions, a Eivissa n’hi ha dues d’establertes: la de les canoneses agustines i la de les agustines germanes de l’Empar.

Les canoneses agustines s’hi establiren l’any 1600, quan tres monges d’aquest orde vengueren del convent de Santa Margalida de Palma per instruir en la disciplina monàstica un petit grup de dones eivissenques que l’any anterior havien iniciat vida de clausura amb la intenció de fundar un monestir. La promotora principal de la fundació fou Catalina Aimeric , amb el suport dels jurats de la Universitat , del paborde de la parròquia de Santa Maria i sobretot del seu cunyat, el reverend Antoni Andreu, aleshores vicari general d’Eivissa.

La nova comunitat agustina elegí Sant Cristòfol com a titular del seu convent. Durant els 394 anys d’existència del dit monestir hi han professat un total de 187 monges, de les quals 19 hi entraren abans d’acabar el segle XVI; 74, durant el segle XVII; 27, al llarg del segle XVIII; 37 corresponen al segle XIX i 30, al segle XX. Fins a la darreria del segle XVIII quasi totes les religioses procedien de famílies de Dalt Vila, principalment de les més distingides. Durant la primera meitat del segle XIX predominaren les vocacions de la Marina, i de 1850 endavant adquireixen preponderància les procedents de l’àmbit rural.

Sent les canoneses agustines monges de vida contemplativa, la pràctica de l’oració, centrada en la recitació comunitària de l’ofici diví, exclou de la seua activitat qualssevol altres ocupacions que exigeixin contacte directe permanent amb persones que visquin fora de la clausura. Però en algun moment de la seua història, la comunitat religiosa de Sant Crstòfol s’ha aplicat també a l’ensenyament. Durant la primera part del segle XIX, quan alguns governs liberals de l’època posaven tota mena de dificultats als ordes religiosos contemplatius, les monges tancades eivissenques, per evitar l’exclaustració, es dedicaren provisionalment a fer costura a les nines, creant així la primera escola femenina coneguda d’Eivissa. En circumstàncies paregudes repetiren l’experiència amb un petit grup d’al·lotetes durant els anys de la Segona República .

La congregació d’Agustines germanes de l’Empar, fundada a Mallorca l’any 1859 pel reverend Sebastià Gili Vives, envià l’any 1868 quatre religioses a Eivissa per fer-se càrrec de l’Hospital. Primerament s'establiren a una casa del carrer del General Polavieja, a Dalt Vila, que el 2021 duu el nom de sa Carrossa. Però, havent-se sol·licitat més tard la seua col·laboració també en el camp de l’ensenyament, l’any 1911 fundaren el Col·legi de Nostra Dona de la Consolació, el qual, després de funcionar successivament en tres llocs diferents, ocupà el 1932 la seua seu definitiva, a l’actual emplaçament de sa Capelleta . L'arribada de les monges i l'obertura del col·legi de era una iniciativa del vicari capitural Joan Marí Riera "Barber", que morí uns mesos abans de veure realitzat el seu projecte. Quan el local es va quedar petit, passaren a un altre del carrer de Miquel Gaietà Soler. El 1930 compraren un solar del carrer de Joan Xicó per construir un edifici que pogués acollir totes les alumnes; l'1 de juliol de 1930 el bisbe Salvi Huix va beneir la primera pedra i l'edifici fou inaugurat el 6 de febrer de 1932. Durant la Guerra Civil el col·legi va passar a ser hospital de sang i algunes de les monges passaren a exercir d'infermeres d'aquell hospital provisional.

Des de 1933, quan s'erigí la parròquia de Santa Creu i com que encara no tenia temple, la capella de les agustines era la seu de la nova parròquia, fins que els anys cinquanta ja disposà de l'edifici que s'havia iniciat el 1948.

Durant molts d'anys el col·legi disposà d'un internat per a alumnes de Formentera i dels pobles, que arribavren a ser unes noranta. El curs 1982-83 el col·legi arribà a tenir 1.200 alumnes dels diversos nivells educatius que impartien. L'any 2011, el centenari de la seua fundació, el col·legi acollia uns 800 alumnes, que eren atesos per 59 professors, la majoria seglars.

Les religioses d’aqueixa congregació han assistit els vells i malalts de l’Hospital des d’aquella data fins avui, i durant els primers 43 anys aquesta fou la seua única activitat a Eivissa.

El 1912 s’encarregaren de la inclusa , la qual sota la seua gestió canvià quatre vegades de domicili, fins que l’any 1936 fou incorporada a l’Hospital.

De 1922 a 1936 regentaren el col·legi de Sant Vicent com a filial del de la Consolació i destinat als infants del barri de sa Penya. Havien promogut la seua creació les conferències de Sant Vicent de Paül i després de 1936 fou cedit a les germanes de la Caritat i de Sant Vicent de Paül.

L’any 1942 s’establí una comunitat d’agustines germanes de l’Empar a Sant Josep i el 1943, una altra a Sant Jordi. Les religioses d’aqueixes noves fundacions es dedicaven a l’ensenyament d’infants i al servei domicilari de malalts. La fundació de Sant Josep fou clausurada l’any 1973 i la de Sant Jordi ha estat reforçada per convertir-la en col·legi complet d’educació general bàsica.

El maig de 2014 l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia els va concedir la Medalla al Mèrit Ciutadà pels 72 anys de labor docent i sanitària al municipi. Les agustines de Sant Jordi inauguraren el col·legi el 1968, en un edifici aixecat amb l’ajuda dels pares dels alumnes. El 1999 començaren a impartir l’ESO. De 1928 a 1970 les mateixes agustines també dirigiren la cuina del seminari i de 1969 a 1981 s’ocuparen de l’atenció dels pacients de la Clínica del Rosari.

Durant els 126 anys de presència a Eivissa de la congregació de les Agustines Germanes de l’Empar hi han professat com a religioses 32 dones eivissenques. [JPR]

Descàrregues

Col·laboradors