acròpolis

acròpolis f HIST/ARQUEOL Paraula d’origen grec, composta d’acro (que vol dir alt/a) i polis (ciutat). Existí, segons ha pogut comprovar-se en l’anàlisi dels textos antics i en el registre arqueològic, una certa evolució en la morfologia i en la funcionalitat de les acròpolis des de l’època arcaica fins a la clàssica, als enclavaments urbans hel·lènics, ajuntant-se en el temps matisos sagrats amb els purament defensius. En el cas de la ciutat d’Eivissa, si hom deixa de banda el fet que el nom és grec, tot i admetent l’existència d’un equivalent fenício-púnic, i hom se centra en el concepte, pot afirmar-se amb tota rotunditat que hi hagué una acròpolis. En un sentit ampli, el concepte podria abastar tota la part urbana situada als vessants inclinats del puig de Vila. I en un sentit més restringit i tal volta més autèntic, l’acròpolis d’Eivissa seria definida per les construccions a les cotes més elevades del turó, molt especialment les que en època medieval foren ocupades pel recinte fortificat superior i, sobretot, pel castell-almudaina. La necessitat d’organitzar una acròpolis va néixer conjuntament amb l’origen de la ciutat d’Eivissa, ja que des del primer moment que hom documenta l’existència de l’enclavament fenici hom troba també indicis clars d’ocupació al cim del puig de Vila, a partir de c. 585/570 aC. És molt significativa la localització d’una necròpolis en ús almenys els dos quarts centrals del segle VI aC al pendent del vessant N-NE del turó, just davall de la part superior. Aquest vessant estableix una clara i precisa distinció entre una part urbana inferior, al voltant del marge S-SE de la badia i segurament immediata als peus del puig de Vila, i la part culminant de la prominència. No ha pogut precisar-se el tipus d’edifici o d’instal·lació que existí en aquest punt durant l’època arcaica, però un caràcter defensiu i, tal volta, també sacre, sembla plenament lògic. En el decurs de l’època clàssica i hel·lenística es produiria una evolució morfològica en l’acròpolis d’Eivissa. Les dades actuals són certament molt parcials però ja són significatives. Aquesta evolució mostraria una clara tendència cap a la urbanització total del vessant N del puig de Vila. A l’interior de l’espai ocupat en època medieval pel castell-almudaina es realitzaren una sèrie de sondejos els anys 1978 i 1979. Aquests demostraren que a la cota més alta del turó existien edificis que foren amortitzats a la segona meitat del segle IV aC per la construcció d’un gran mur ( arquitectura antiga) al qual s’adossà externament la murada que configura l’almudaina. Es tractava d’un recinte important, la planta i natura exacta del qual no han pogut ser precisades de moment, però que, evidentment, tendria un caràcter públic i respondria a funcions de defensa i/o culte. Quant a la resta del vessant N del turó, hom ha pogut localitzar a tot arreu de la seua extensió, fins i tot ultrapassant una cinquantena de m cap al sud la cota més alta del turó, diverses cisternes que, amb seguretat, corresponen a època antiga, i que demostren l’existència d’edificis, la major part dels quals cal suposar cases privades. Aquesta dispersió comprèn plenament el puig de Santa Llúcia, on, precisament, el 1986 foren descobertes dues cisternes, segurament corresponents a edificis tardo-púnics, arrasats el s I dC. D’altra banda, les excavacions en curs al carrer de Santa Maria, al mateix lloc on ha estat identificada la necròpolis fenícia, han pogut demostrar que a l’època tardo-púnica (i potser abans) existia un barri urbà compost per alineacions de cases, de les quals romanen els fons tallats a la roca, fent façana segurament a un carrer principal, separades per estrets i empinats carrerons o passadissos amb rudimentaris esgraons tallats a la roca. En conjunt, les dades sobre la ciutat alta durant l’època tardana i la baixa antiguitat són escasses. N’hi ha prou a recordar, per exemple, que arran de l’edificació de les muralles renaixentistes la Resumpta esmenta, a les zones anomenades de “Santa Llúcia” i de “la Mar”, la descoberta de vestigis d’arquitectura antiga, sepulcres, cisternes tallades a la penya i ruïnes d’un possible temple. És possible que el forum de la ciutat romana fos entre el buit que dibuixa el terreny enmig del puig de Santa Llúcia i el baluard renaixentista de Sant Joan i el pla de la Marina. [JoRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments