Zuhrī, Abū ʻAbd Allāh Muḥammad ibn Abī Bakr al-

Zuhrī, Abū ʻAbd Allāh Muḥammad ibn Abī Bakr al- (mort entre 1154 i 1161) CARTOG Geògraf àrab que s’inscriu en la tradició geogràfica que va anar formant-se amb posterioritat a l’expansió islàmica a partir de la fi del s. IX i fins a l’acaball del s. X. Són obres dirigides a un públic ampli, lletrat però no especialitzat de funcionaris i mercaders, sector al qual pertanyien els mateixos autors. A partir del s. XI, tot i la fragmentació de l’islam, els geògrafs mantenen el caràcter general imprès pels primers descriptors de la geografia humana i física del món. L’obra d’al-Zuhrī és el Kitāb al-ğugrāfiyya o Llibre de geografia i conté una descripció molt completa d’al-Àndalus i en especial de les seues illes Orientals. El seu contingut ha permès fer comentaris rellevants a diversos autors com Miquel Barceló, Dolors Bramon i altres, especialment després de la traducció que en féu Mahamad Hadj-Sadok el 1968 i l’extracte de la part que afecta les Balears de L. Sabah i A. Ammi. M. Barceló va tractar especialment les dades que al-Zuhrī proporciona sobre l’agricultura de les Balears. Al-Zuhrī va afirmar que no hi havia oli ni oliveres a Mallorca ni a Eivissa i que tot l’oli es duia d’al-Àndalus. Aquesta asseveració va obligar a replantejar l’origen dels oliverars actuals i trobar-lo en el s. XII durant l’etapa d’aïllament almoràvit de l’illa i després de la conquista catalana. Igualment, de Mallorca esmenta el conreu del cotó, el lli i la reproducció d’ovelles, d’un nombre menor de cabres, de bous, vaques, cavalls i mules. Pel que fa a Eivissa, al-Zuhrī ofereix les seues dimensions en parasangues que es calculen en 4.260 m i diu que en té deu de llarg per vuit d’ample. L’illa, afirma, produeix sal i fusta suficient per exportar-ne al N d’Àfrica i té abundància de fruits i productes agrícoles, entre els quals esmenta les panses, les figues i les ametlles, que són embarcats cap a Mallorca. Al contrari que a la dita illa, Eivissa té poques ovelles però moltes cabres i bones i, com Mallorca, no coneix les oliveres. A Eivissa i a les altres illes, diu al-Zuhrī que hi ha conills, un animal que només es troba a al-Àndalus. Sembla, en efecte, que s’havia perdut a bona part d’Europa cap als s. III o IV i no fou tornat a introduir fins a partir del s. XII. El geògraf fa la consideració que els habitants de les tres illes —no diu res de Formentera, que degué incloure en la descripció d’Eivissa— són semblants als que hi ha a al-Àndalus i que per això es pot dir que les illes pertanyen a aquell país. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments