Xarracó, vénda de

Xarracó, vénda de GEO Vénda del poble de Sant Joan de Labritja. Ocupa l’extrem nord-occidental del poble i limita a l’E amb la vénda des Niu des Corbs i la vénda de Xarraca, al S amb la vénda de Cas Vidals, a l’O amb la vénda de Benirràs del poble de Sant Miquel de Balansat i al N, amb la mar. Ocupa una superfície de 622 ha.

Devers la meitat oriental de la vénda formà part de l’antiga cavalleria medieval de Labritja. Després es va incloure dins de l’extensa vénda de Xarraca, fins que aquesta es dividí i va aparèixer aquesta vénda de Xarracó. Es tracta d’un territori accidentat, irregular, sense grans elevacions però tampoc no té cap planura destacable. El punt més elevat es localitza a l’extrem SE, al cim de sa Talaia de Sant Joan, amb 361 m. Al SO el punt més alt és el puig des Cap de Bou, amb 248 m d’altitud. Des d’aquestos punts el relleu va descendint cap al mar, però no de forma continuada, sinó que hi ha diversos punts relativament elevats també cap a la zona central de la vénda, com es Pujolots (195 m), el puig d’en Cama (204 m) o el puig d’en Xic des Pujol (257 m). Encara més al N les elevacions ja són més modestes: puig de s’Avenc (139 m) o puig d’en Maians (102 m). I s’arriba a la línia de costa encara a una certa altitud, com l’extrem de la punta de Xarracó, amb un vèrtex geodèsic situat a 73 m.

La línia de costa és molt accidentada; d’E a O s’inicia a cala Xarraca, un petit tram de costa baixa que de seguida s’eleva amb uns penya-segats d’uns 50 m d’altitud que reben el nom des Guix. A continuació hi ha una petita raconada anomenada sa Mesquita, davant la qual hi ha una petita illa amb el mateix nom. La pronunciada i extensa punta de Xarracó marca el següent tram costaner; es tracta d’un promontori que s’allargassa cap al N, deixant importants penyals a cada costat i diverses formes erosives per l’acció de la mar, com ses Basses, situades a l’extrem de la punta, o diverses coves (coves d’en Jaumet, cova de Llevant, cova des Tamarell). A l’O de la punta de Xarracó s’obre la raconada coneguda com es Canaret (amb un illot del mateix nom al davant) i un poc més endavant, entre penyals, el caló des Porcs. As Canaret continuen les formes erosives, com la cova d’en Marçà. A l’O del caló des Porcs s’inicia un altre promontori, aquest més arredonit i planer, que es coneix com es cap Blanc, tot i que també es formen penya-segats de fins a 50 m d’altitud, que es coneix com es cap Blanc. En acabar-se aquest promontori hi ha un petit calonet, anomenat sa Fusta. La costa alta continua fins a la punta de sa Partió, lloc on s’acaben la vénda i el poble i comença Benirràs, ja a Sant Miquel de Balansat, just abans d’iniciar-se la punta de s’Illa, devora l’illa d’Encalders.

Les aigües superficials circulen de S cap a N, endegades per diverses torrenteres, la més important de les quals és el torrent de sa Cova, el braç més occidental dels que formen el torrent de Xarraca. Altres cursos menors són el torrent des Caló des Porcs i dues torrenteres paral·leles que formen el torrent des Caló de s’Illa. Tots aquestos cursos només porten aigua després de pluges abundants i continuades, ja que gran part de l’aigua s’infiltra i va a parar a la circulació subterrània, que torna a la superfície a través de diverses fonts, com les d’en Peret, de s’Alzina o des Poll.

Gran part de la vénda està coberta de vegetació natural, que és l’habitual de les Pitiüses, amb una brolla de mitjana altura coberta de pins blancs. En els marges dels camps de cultiu i en les proximitats de la mar l’arbre predominant és la savina, i la vegetació és més esclarissada. Un incendi forestal destruí bona part de la vegetació de la zona de la punta de Xarracó l’estiu de 2009, i un altre encara major l’estiu de 2010 entrà en aquesta vénda provinent de Benirràs i cremà tota la vegetació de la seua meitat nord, fins arribar on s’havia cremat l’any anterior. L’any 2015 els efectes d’aquells incendis són encara ben visibles i, tot just, s’està iniciant la lenta recuperació de la vegetació. Un dels perills d’aquests incendis és que la vegetació que es recuperi sigui molt majoritàriament de pins, impedint el desenvolupament de la brolla i de les savines.

Els sòls són al·luvials i de relativament bona qualitat en la vall del torrent de sa Cova, però a la resta del territori són prims i molt calcaris i, per tant, de molt menor qualitat. Això és ben evident en observar la distribució del poblament: gran part de la cinquantena de cases de la vénda es troben disperses per la vall del torrent de sa Cova, formant una alineació NE-SO a partir de cala Xarraca; gran part del territori, però, es troba quasi totalment despoblat: la punta de Xarracó, la zona des Cap Blanc i tota la zona muntanyenca del NO i O, amb la vall del torrent des Caló de s’Illa o les muntanyes des Pujolots, així com també, a l’altra extrem, els vessants de sa Talaia de Sant Joan. La majoria són edificacions tradicionals, i algunes han estat abandonades al llarg de les darreres dècades del s. XX, com també ho han estat les seues terres. Altres, en canvi, s’han transformat en habitatges de luxe, amb annexos i piscines.

Les úniques activitats econòmiques que es poden localitzar en aquesta vénda són les agràries, amb les habituals combinacions eivissenques de cereals i arbres (ametllers, garrovers, figueres, oliveres...), tot i que en aquesta zona els arbres són relativament poc abundants, tret d’algunes plantacions recents d’oliveres. Diverses finques s’han abandonat les darreres dècades del s. XX, i en el seu lloc ha aparegut la vegetació natural, fet que ha contribuït a accentuar els efectes negatius dels incendis forestals.

El camí de Xarracó, provinent de la carretera de Portinatx, arriba fins a la zona central de la vénda i es divideix en multitud de camins que porten a les diverses hisendes i cap als punts més importants de la costa (es Canaret, es Caló des Porcs). Antics camins que transitaven per les àrees menys poblades pràcticament han desaparegut per manca d’ús.

Tota la superfície de la vénda està inclosa dins les àrees naturals des Amunts d’Eivissa; llevat d’un petit sector a l’extrem E, que està classificat com a àrea rural d’especial interès, tota la resta està classificada com a àrea natural d’especial interès des de l’aprovació, l’any 1991, de la Llei d’espais naturals de les illes Balears.

Les véndes estan oficialitzades per l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments