Xarc, juz, districte o quartó de

Xarc, juz, districte o quartó de HIST Circumscripció administrativa i fiscal andalusina de l’illa d’Eivissa que es correspon aproximadament amb el posterior quartó de Santa Eulària o del Rei. De fet les circumscripcions andalusines o ajza’ (plural de juz) ( Portumany) serviren de fonament per al repartiment feudal, fixat en el Memoriale divisionis redactat entre agost i setembre de 1235.

La grafia del topònim històric varia de Sharq a Xarc segons si es fa servir una o una altra norma internacional de transliteració de la grafia àrab a la llatina. El seu significat en àrab és ‘llevant, part oriental’ i, coherentment amb el seu nom, Xarc abraçava la part E de l’illa d’Eivissa. És probable que, com les alqueries, els límits dels cinc ajza’ d’Eivissa no tenguessin divisions estrictes, però segons el Memoriale divisionis i l’estudi que en va fer Joan Marí Cardona a La conquista catalana de 1235 (1976), Xarc tenia els seus límits costaners al cap Bernat de Benirràs pel N i al port de Cala Llonga al S. Per l’interior, el límit anava de N a S aproximadament pel límit de llevant del pla Roig a Sant Miquel, passava per terres de Santa Gertrudis i després girava a xaloc a buscar l’esmentada cala Llonga. Comprenia una extensió aproximada, segons A. Poveda, de 185,5 km2, en què hi havia 32 alqueries, cinc rafals i un al-burğ (fortificació o hort) documentats en el Memoriale divisionis. Entre totes es repartien, segons H. Kirchner (2002), 31,77 ha de terra irrigada.

De les 32 alqueries documentades, l’equip de M. Barceló n’ha localitzat 14 que estaven vinculades a horts que continuaren en ús després de la conquista de 1235. Les prospeccions arqueològiques i d’arqueologia hidràulica han permès localitzar 22 zones de residència relacionades amb aquelles alqueries. El repartiment entre els colons catalans d’alqueries i de porcions d’alqueries va ser la causa que es conservassin els topònims d’origen àrab i berber amb què es designaven abans de la conquista (vegeu el quadre).

L’espai agrícola més ric del districte fou sens dubte el riu de Santa Eulària, en el qual s’han comptat 10,43 ha d’hort, que són més de 14 ha si s’hi sumen les del proper sistema hidràulic creat a partir de la font des Ierns. La resta d’horts de les alqueries no solien sobrepassar les tres hectàrees d’extensió. El Memoriale divisionis llista els molins fariners del districte, presumiblement la majoria se situaven a les ribes del riu, però també podien ser a Benirràs i a Xarraca, on encara n’hi ha restes. Els molins de Xarc eren el molí de Zafo, dos molins de Benloax, un de Dalmonya i dos de Cayz; els tres darrers i un de Balansat foren assignats al quartó de les Salines perquè allà no n’hi havia cap. [AFA]

Descàrregues

Col·laboradors