Xanga, la

Xanga, la TOPON/HIST Nom d’una cala situada al SO de la platja d’en Bossa, vora l’elevació on s’aixeca la torre de sa Sal Rossa o del Carregador de la Sal. També reben aquest nom un torrent que baixa dels puigs propers i un illot situat davant la dita cala: torrent i illa de la Xanga. Aquest topònim es documenta per primera vegada a la Resumpta histórica del pare Gaietà de Mallorca ( Deià Tortella, Antoni), publicada el 1751, en què s’afirma que “la Xanca”, escrit amb ce, era al costat de “Cala Cursa”, un nom que ha de provenir d’un tal Corsa, documentat la segona meitat del s. XVI i que tenia una casa en aquell indret: “La Xanca le está al lado. En este sitio estavan los almacenes de la almadrava, quando estava corriente”. L’autor de la Resumpta, per tant, sembla que designava com “Cala Cursa” el que avui és la Xanga. Així, aquest darrer topònim es restringia a la zona del moll del Carregador i el territori immediat o, potser, a un indret més concret, costaner, en què hi havia el mollet i altres instal·lacions relacionades amb l’almadrava . Aquelles construccions poden haver desaparegut o, més probablement, haver estat alguna de les construccions antigues de l’indret: el magatzem del carregador, la plaça contigua o una casa pagesa propera. Per tant, el topònim la Xanga té relació directa amb aquell sistema de pesca de la tonyina i de fet prové del nom comú amb què es designaven les instal·lacions terrestres de les almadraves. F. X. Llorca ha estudiat l’origen de la paraula i la seua distribució com a topònim en un complet article aparegut el 2004 en una Miscel·lània dedicada a Joan Veny que confirma aquesta relació de Xanca —a Eivissa esdevengut Xanga— amb les instal·lacions de l’art de pesca de la tonyina anomenat almadrava. Llorca afirma que la paraula xanca i el castellà chanca provenen de l’italià chianca, que designa la ‘taula de fusta on es treballa la carn dels animals’, usat per extensió per denominar el lloc on es preparaven les tonyines prèviament a ser posades en sal. La relació del topònim eivissenc amb l’almadrava i la sal és clara. L’almadrava és esmentada a la Resumpta, que afirma que es calava a ses Portes, mentre que un mapa de 1768 conservat a l’Arxiu General de Simancas la situa més aviat as Freus. No debades, igualment a la Resumpta, es diu que la torre de ses Portes s’aixecà per protegir els pescadors de l’almadrava dels atacs de moros, turcs i altres enemics. I. Macabich documenta aquesta torre per primera vegada el 1597. Així, l’art de pesca es calava a ses Portes o as Freus, mentre que les eines, els caps i tot allò que era necessari per a la pesca i el processament de la tonyina se situava a la zona de la Xanga. Als peus de la torre de sa Sal Rossa existeix una casa que era un antic magatzem de la indústria salinera i una placeta empedrada relacionada amb el Carregador de la Sal. És possible, però encara no hi ha prou documentació, que aquestes instal·lacions haguessin estat aprofitades també pels pescadors de l’almadrava al final del s. XVI i fins a la meitat del s. XVIII, quan s’afirma que aquell art de pesca ja no es feia servir. Posteriorment, el 1765, es va concedir l’autorització reial per crear una nova almadrava. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments